Grup d'Estudi de la Natura del Moianès

 

 

 

Gracies a estudis genètics s’han identificat tretze ossos als Pirineus i entre ells es constata la supervivència del veterà  "Pyros"

 

 

Gracias a estudios genéticos se han identificado trece osos en los Pirineos y entre ellos se constata la supervivencia del veterano ‘Pyros’
 

                                               "Pyros"un mascle de 235 quilos, a una edat aproximada de 9 anys, fou alliberat el 2 de Maig de 1997. En l’actualitat te disset anys                                                                      "Pyros" un macho de 235 kgs, a una edad aproximada de 9 años, fué soltado el 2 de Mayo de 1997. En la actualidad tiene diecisiete años

 

Lleida - Gerard del Castillo  2007-01-10

Identificació genètica de tretze ossos als Pirineus                         Tretze ossos diferents s’han identificat als Pirineus per mitjans d’anàlisis genètics de pels i excrements realitzats per el Laboratori d’ecologia Alpina de Grenoble (França), informa el diari lleidatà La Mañana. Un d’ells es "Pyros" am vida després de la seva reintroducció ja fa deu anys.

El Laboratori d'Ecologia Alpina de Grenoble ha pogut identificar a tretze ossos mitjança anàlisis dels ADN de 45 restes de pels i excrements d’aquest animals recollits en els Pirineus durant els mesos d’abril i Maig del 2006. El objectiu es fer un càlcul estimatiu del nombre d’exemplars que viuen en els Pirineus precisant la línea de procedència del animal (pirenaic o eslovè), el sexe i el individu.

La dada mes destacable es la constatació de la supervivència del ós "Pyros", un dels de mes edat dels Pirineus. Procedent de Eslovènia. "Pyros" va ser alliberat a la serralada al any 1997 i ara la seva edat deu rondar els disset anys. Els ossos que viuen am llibertat solen fer-ho una mitjana de 25, si be alguns poden arribar als 30. "Papillon", considerat el últim ós autòcton dels Pirineus i que encara podria seguir viu , rondaria aquesta edat.

Junt am "Pyros", que fou localitzat gracies als seus excrements, trobats en la comuna de Seix, en els Pirineus centrals, al abril, el laboratori també ha pogut identificar genèticament al ós "Nére", fil de la "Giva", alliberada en 1996, i del propi "Pyros". Fins a quatre mostres han pogut ser analitzades a Grenoble d’aquest plantígrad, trobades a las localitats franceses de Laruns, Etsaut i Accous, i a la vall aragonès d'Ansó.

Un altre dels ossos identificats gracies a aquest estudi i del que es te constància del seu nom es "Aspe-Ouest".Am aquest cas, es tracta de un exemplar d’origen pirenaic que s’ha pogut localitzar mitjança els restes dels seus pels trobats a la vall d'Ansó i a la comuna francesa de Cette-Eygun.

El estudi també ha pogut identificar en l'Ariège a "Boutxy", un ós eslovè immigrant de segona generació, fill de la malaguanyada "Melba", abatuda en 1997 per un caçador quan la seva cria tenia solament vuit mesos.

Edemes de "Franska" i "Palouma" (alliberades aquest 2006 i localitzades mitjança el seu emissor durant aquest darrers mesos), el estudi evidencia la presencia de un ós d’origen pirenaic sense identificar ni el seu nom ni el sexe, i de sis mes de procedència eslovena dels que tampoc se sap el sexe ni el nom . Dels sis, un es portador del genotip de "Boutxy"

Lleida - Gerard del Castillo  2007-01-10

Identificación genética de trece osos en Pirineos
Trece osos diferentes se han identificado en los Pirineos por el análisis genéticos de pelos y excrementos realizado por el Laboratorio de Ecología Alpina de Grenoble (Francia), informa el diario La Mañana. Uno de ellos es Pyros, con vida tras su reintroducción hace ya diez años.

El Laboratorio de Ecología Alpina de Grenoble ha podido identificar a trece osos mediante el análisis genético de 45 restos de pelos y excrementos de estos animales recogidos en los Pirineos durante los meses de abril y agosto de 2006. El objetivo es hacer un cálculo estimado del número de ejemplares que viven en el Pirineo precisando la línea de procedencia del animal (pirenaico o esloveno), el sexo y el individuo.

El dato más destacado es la constatación de la supervivencia del oso Pyros, uno de los de más edad del Pirineo. Procedente de Eslovenia, Pyros fue liberado en la cordillera en 1997 y ahora rondaría los 17 años. Los osos que viven en libertad suelen hacerlo una media de 25, si bien algunos pueden llegar a los 30. Papillon, considerado el último oso autóctono del Pirineo y que aún podría seguir vivo, rondaría esta edad.

Junto a Pyros, que fue localizado gracias a sus excrementos, encontrados en la comuna de Seix, en el Pirineo central, en abril, el laboratorio también ha podido identificar genéticamente al oso Nére, hijo de Giva, liberada en 1996, y del propio Pyros. Hasta cuatro muestras han podido analizar en Grenoble de este plantígrado, encontradas en las localidades francesas de Laruns, Etsaut y Accous, y en el valle aragonés de Ansó.

Otro de los osos identificados gracias a este estudio y del que se tiene constancia de su nombre es Aspe-Ouest. En este caso, se trata de un ejemplar de origen pirenaico que se ha podido localizar mediante restos de sus pelos encontrados en el valle de Ansó y en la comuna francesa de Cette-Eygun.

El estudio también ha podido identificar en l’Ariège a Boutxy, un oso esloveno inmigrante de segunda generación, hijo de la malograda Melba, abatida en 1997 por un cazador cuando su cría tenía tan sólo ocho meses.

Además de Franska y Palouma (liberadas este 2006 y localizadas mediante su emisor durante esos meses), el estudio evidencia la presencia de un oso de origen pirenaico sin identificar ni su nombre ni su sexo, y de seis más de procedencia eslovena de los que tampoco se sabe el sexo ni el nombre. De los seis, uno tiene genotipos de Boutxy.

www.fapas.es/galemys14.htm 

 

GENM@