Lleida - Gerard del
Castillo
2007-01-10
Identificació
genètica de tretze ossos als Pirineus
Tretze ossos diferents s’han identificat als Pirineus per
mitjans d’anàlisis genètics de pels i excrements realitzats per
el Laboratori d’ecologia Alpina de Grenoble (França), informa el
diari lleidatà La Mañana. Un d’ells es "Pyros" am vida
després de la seva reintroducció ja fa deu anys.
El Laboratori
d'Ecologia Alpina de Grenoble ha pogut identificar a tretze
ossos mitjança anàlisis dels ADN de 45 restes de pels i
excrements d’aquest animals recollits en els Pirineus durant els
mesos d’abril i Maig del 2006. El objectiu es fer un càlcul
estimatiu del nombre d’exemplars que viuen en els Pirineus
precisant la línea de procedència del animal (pirenaic o
eslovè), el sexe i el individu.
La dada mes
destacable es la constatació de la supervivència del ós "Pyros",
un dels de mes edat dels Pirineus. Procedent de Eslovènia.
"Pyros" va ser alliberat a la serralada al any 1997 i ara la
seva edat deu rondar els disset anys. Els ossos que viuen am
llibertat solen fer-ho una mitjana de 25, si be alguns poden
arribar als 30. "Papillon", considerat el últim ós autòcton dels
Pirineus i que encara podria seguir viu , rondaria aquesta edat.
Junt am "Pyros", que
fou localitzat gracies als seus excrements, trobats en la comuna
de Seix, en els Pirineus centrals, al abril, el laboratori també
ha pogut identificar genèticament al ós "Nére", fil de la
"Giva", alliberada en 1996, i del propi "Pyros". Fins a quatre
mostres han pogut ser analitzades a Grenoble d’aquest
plantígrad, trobades a las localitats franceses de Laruns,
Etsaut i Accous, i a la vall aragonès d'Ansó.
Un altre dels ossos
identificats gracies a aquest estudi i del que es te constància
del seu nom es "Aspe-Ouest".Am aquest cas, es tracta de un
exemplar d’origen pirenaic que s’ha pogut localitzar mitjança
els restes dels seus pels trobats a la vall d'Ansó i a la comuna
francesa de Cette-Eygun.
El estudi també ha
pogut identificar en l'Ariège a "Boutxy", un ós eslovè immigrant
de segona generació, fill de la malaguanyada "Melba", abatuda en
1997 per un caçador quan la seva cria tenia solament vuit mesos.
Edemes de "Franska"
i "Palouma" (alliberades aquest 2006 i localitzades mitjança el
seu emissor durant aquest darrers mesos), el estudi evidencia la
presencia de un ós d’origen pirenaic sense identificar ni el seu
nom ni el sexe, i de sis mes de procedència eslovena dels que
tampoc se sap el sexe ni el nom . Dels sis, un es portador del
genotip de "Boutxy"