Arbres i arbredes
N’hem
vist molts d’arbres en les nostres caminades per les
comarques del Moianes, Alt Vallès i les Valls del Montcau,
d’alguns aquí en farem esment, d’altres, cremats tant per
l’estultícia com per l’egoisme de la nostra espècie,
únicament com a testimoni en deixem constància.
Quan
als arbres, potser el més notable de l’Alt Vallès, sigui el
Pi de les Quatre Besses del Dalmau, conegut també com el
Vell Guerrer , i del que s’explica que sorgí per deixar-nos
el record dels Càtals, la mítica tribu que ens dona nom; els
bàrbars varen donar a aquest país nostre el nom de land dels
càtals, i amb els segles, és produí el canvi càtals land,
catalans. La història la podreu trobar entre d’altres llocs
a
www.guimera.info , El Pi de les
Quatre Besses, el Vell Guerrer. Pel que a les Valls del
Montcau, l’alzina dels Penitents als peus de la casa del
Farell, també us podrà explicar algunes històries, com la
que succeí al petit cementiri de la Santa Creu de Palou, i
que sota el nom, El Basilisc del cementiri de la Santa Creu
de Palou, també trobareu entre d’altres llocs a la pàgina
esmentada. L’indiscutible campió del Moianes, és el Roure
del Giol, sota quina ombra s’aixoplugà fa molt i molts anys,
Sant Antoni de Padua, segons el relat magnífic de
l’escriptor sabadellenc Antoni Ibáñez Olivares, Oh! gentil i
estimat Sant Antoni , que podreu gaudir també a
www.guimera.info
, tots ells amb les corresponents imatges.
Quan a
les arbredes, la major diversitat és conserva encara al
Moianès, així, La Fageda de Sauva Negra ,al límit de
Castellcir que recorreríem anys ah, amb l’Antoni Ibáñez
Olivares, i la Bruna, la gosseta fox-terrier que coneixia i
estimava amb deliri aquesta terra nostra. A Collsuspina, la
roureda coneguda com de la Casanova, és també un magnífic
exponent d’aquesta varietat que només al Moianes te una tant
plural representació; en trobareu més de rouredes, al costat
mateix de Moià, prop de la casa del Prat, famosa per ser la
imatge d’una firma d’embotits, a Calders , a... val a dir
que no totes tenen el reconeixement que mereixerien.
El
creixement econòmic representa un perill seriós per als
nostres arbres i arbredes; nosaltres sabem que hi ha moltes
coses que els diners no poden comprar, i passejar a la
tardor damunt d’una catifa vermellosa, això si ben abrigats,
per la Fageda de Sauva Negra, o per la roureda de
Collsuspina o qualsevol altra, son algunes de les coses que
únicament una civilització superior pot aspirar a mantenir i
gaudir-ne de manera general.
La
imatge de desolació que hom contempla des dels cingles del
Salamó, on només un miracle pot explicar la verdor i la
vida que envolten, la casa de l’Armengol i l’ermita de Sant
Feliu de Vallcàrcara, que tenim també a la Galeria
Fotogràfica de
www.moianes.net,
pot fer de parella amb la visió espectral que des de
Rocafort ofereixen fins a Talamanca els camps i boscos
cremats. També recolliríem aquesta imatge patètica.
Se’ns fa
difícil creure que les causes de tanta i tanta desolació, no
tenen una relació causal, amb el decandiment moral de la
nostra societat, que lluny de la descreença que manifesta
sentir i practicar, adora sense cap límit al déu minúscul
representat en les monedes i bitllets de l’Euro.
Ara,
avui, quan encara hi sou a temps programeu una sortida a
les terres altes del Moianès, i gaudiu mentre us sigui
possible dels seus arbres i arbredes. Dissortadament tinc el
convenciment que aquesta activitat te les hores comptades.
Amb tot,
com sempre, confiem amb Déu.
© Antonio Mora Vergés
