Grup d'Estudi de la Natura del Moianès

 

      

 

 Juny 2007

 

ELS CABIROLS DEL MOIANÈS

Fa uns 38.000 anys el cabirol ja vivia al entorn de la cova del Toll. També fa uns 10.000 a la Cova dels Ossos a Collsuspina, fins fa un 2.300 anys al entorn de la Balma de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja. Sembla ser que  els últims que habitaven a Catalunya va ser al segle XVIII a la Vall d’Aran. La pressió cinegètica els va extingir. Würm I, II i II-III (MARCET, 1976; ESTÉVEZ, 1980ª); SAÑA, 1995 in CRUELLS & CLOP, 1995,LLONGUERAS, 1980

Els darrers anys s’han reintroduït a bastants indrets de Catalunya seguint el programa de reintroducció establert pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Caça,

El  març del any 2004 es van alliberar disset cabirols més a Moià, a fi de completar anteriors repoblacions: nou el 1998, a Sant Feliu de Codines; disset el 1999, a Castellterçol; catorze el 2001, a Castellcir; onze el 2002 a Gallifa; catorze a Granera i tretze a Monistrol de Calders, el 2003 i onze el 2004, a L’Estany. En set anys, doncs, s’han fet vuit alliberaments, amb un total de 106 cabirols tots procedents de França.

Ara un total de 106 exemplars, més les cries nascudes d’aquests cèrvids, corren lliures donant diversitat a la fauna del Moianès.

Totes les reintroduccions porten polèmica  mes o menys infundada i d’acord sempre lligada a interessos particulars. La introducció del cabirol no podia ser menys i mentre uns estan alarmats per que  la seva proliferació desmesurada no porti problemes de regeneració en els boscos, d’altres es freguen les mans per que podran anar a caçar-los.

Particularment penso que es mes fàcil de suportar i gestionar una reintroducció de cabirols que regenerar un paisatge destruït per les flames o "arrossegat" per les cuques de la processionària. Sigui com sigui els cabirols tornen altre cop a poblar el Moianès. ¿Fins a quan? Depèn de nosaltres

ES PROVABLE QUE ANANT PER EL BOSC D’EXCURSIÓ  TROBEM A AMAGADA ALGUN INDRET  UNA  CRIA DE CABIROL, NO ESTA ABANDONADA, NO EM D’ACOSTAR-NOS, NI DE MOLESTAR-LA, TREURE-LA O CANVIAR-LA DEL LLOC, LA SEVA MARE JA SAP A ON ES TROBA.

Josep Lainez

 

LOS CORZOS DEL MOIANÈS

Hace unos 38.000 años el corzo ya vivía en el entorno de la vova del Toll. También hace unos 10.000 en la Cova dels Ossos a Collsuspina, hasta hace unos 2.300 años en el entorno de la Balma de L'Espluga en Sant Quirze de Safaja. Parece ser que los últimos que habitaron en Catalunya fue en el siglo XVIII en el Valle d'Aran. La presión cineg´ñetica los extinguióLa caza los extinguió. Würm I, II i II-III (MARCET, 1976; ESTÉVEZ, 1980ª); SAÑA, 1995 in CRUELLS & CLOP, 1995,LLONGUERAS, 1980

En los últimos años  se ha reintroducido a bastantes lugares de Catalunya siguiendo el programa de reintroducción establecido por el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya y la Federació Catalana de Caça.

El marzo del año 2004 se liberaron diecisiete corzos mas en Moiá, a fin de completar anteriores repoblaciones: nueve el 1998, en  Sant Feliu de Codines; diecisiete en 1999, a Castellterçol; catorce en el 2001, a Castellcir; once el 2002 a Gallifa; catorce a Granera y trece en Monistrol de cALDERS, EL 2003 Y ONCE EL 2004, A l'Estany. En siete años, pues, se han efectuado ocho sueltas, con un total de 106 corzos todos procedentes de Francia

Ahora un total de 106 ejemplares, mas las crias nacidas de estos cérvidos, corren libres significando diversidad a la fauna del Moianès.

Todas las reintroducciones llevan polémicas o menos infundada y de acuerdo siempre ligada a intereses particulares. La introducción del corzo no podía ser menos y mientras unos están alarmados porque su proliferación desmesurada no comporte problemas de regeneración en los bosques, otros se friegan las manos porque podrán ir a cazarlos.

Particularmente pienso que es mas fácil de soportar y gestionar una reintroducción de corzos que regenerar una paisaje destruido por las llamas o "roído" por la procesionaria. Sea como sea los corzos vuelven a poblar otra vez  el Moianès. ¿Hasta cuando? Depende de nosotros.

ES PROBABLE QUE HIENDO DE EXCURSIÓN POR EL BOSQUE ENCONTREMOS EN ALGÚN LUGAR ESCONDIDA UNA DE SUS CRÍAS, NO ESTÁN ABANDONADAS, NO HEMOS DE ACERCARNOS, NI  MOLESTARLAS, SACARLAS O CAMBIARLAS DE LUGAR, SU MADRE YA SABE EN DONDE SE ENCUENTRA

Josep Lainez

 

 

Josep Lainez

Un Naturalista Amateur al Moianès