
ELS CABIROLS DEL
MOIANÈS
Fa uns 38.000 anys
el cabirol ja vivia al entorn de la cova del Toll. També fa uns
10.000 a la Cova dels Ossos a Collsuspina, fins fa un 2.300 anys
al entorn de la Balma de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja.
Sembla ser que els últims que habitaven a Catalunya va ser
al segle XVIII a la Vall d’Aran. La pressió cinegètica els va
extingir.
Würm I, II i II-III
(MARCET, 1976; ESTÉVEZ, 1980ª); SAÑA, 1995 in CRUELLS & CLOP,
1995,LLONGUERAS, 1980
Els darrers anys
s’han reintroduït a bastants indrets de Catalunya seguint el
programa de reintroducció establert pel Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana
de Caça,
El març del
any 2004 es van alliberar disset cabirols més a Moià, a fi de
completar anteriors repoblacions: nou el 1998, a Sant Feliu de
Codines; disset el 1999, a Castellterçol; catorze el 2001, a
Castellcir; onze el 2002 a Gallifa; catorze a Granera i tretze a
Monistrol de Calders, el 2003 i onze el 2004, a L’Estany. En set
anys, doncs, s’han fet vuit alliberaments, amb un total de 106
cabirols tots procedents de França.
Ara un total de 106
exemplars, més les cries nascudes d’aquests cèrvids, corren
lliures donant diversitat a la fauna del Moianès.
Totes les
reintroduccions porten polèmica mes o menys infundada i
d’acord sempre lligada a interessos particulars. La introducció
del cabirol no podia ser menys i mentre uns estan alarmats per
que la seva proliferació desmesurada no porti problemes de
regeneració en els boscos, d’altres es freguen les mans per que
podran anar a caçar-los.
Particularment penso
que es mes fàcil de suportar i gestionar una reintroducció de
cabirols que regenerar un paisatge destruït per les flames o
"arrossegat" per les cuques de la processionària. Sigui com
sigui els cabirols tornen altre cop a poblar el Moianès. ¿Fins a
quan? Depèn de nosaltres
ES PROVABLE QUE
ANANT PER EL BOSC D’EXCURSIÓ TROBEM A AMAGADA ALGUN INDRET
UNA CRIA DE CABIROL, NO ESTA ABANDONADA, NO EM
D’ACOSTAR-NOS, NI DE MOLESTAR-LA, TREURE-LA O CANVIAR-LA DEL
LLOC, LA SEVA MARE JA SAP A ON ES TROBA.
Josep Lainez
|

LOS
CORZOS DEL MOIANÈS
Hace unos 38.000 años el corzo ya vivía en el entorno de la vova
del Toll. También hace unos 10.000 en la Cova dels Ossos a
Collsuspina, hasta hace unos 2.300 años en el entorno de la
Balma de L'Espluga en Sant Quirze de Safaja. Parece ser que los
últimos que habitaron en Catalunya fue en el siglo XVIII en el
Valle d'Aran. La presión cineg´ñetica los extinguióLa caza los
extinguió.
Würm I, II i II-III (MARCET, 1976; ESTÉVEZ, 1980ª); SAÑA, 1995
in CRUELLS & CLOP, 1995,LLONGUERAS, 1980
En los últimos años se ha reintroducido a bastantes
lugares de Catalunya siguiendo el programa de reintroducción
establecido por el Departament de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya y la Federació Catalana de Caça.
El marzo del año 2004 se liberaron diecisiete corzos mas en Moiá,
a fin de completar anteriores repoblaciones: nueve el 1998, en
Sant Feliu de Codines; diecisiete en 1999, a Castellterçol;
catorce en el 2001, a Castellcir; once el 2002 a Gallifa;
catorce a Granera y trece en Monistrol de cALDERS, EL 2003 Y
ONCE EL 2004, A l'Estany. En siete años, pues, se han efectuado
ocho sueltas, con un total de 106 corzos todos procedentes de
Francia
Ahora un total de 106 ejemplares, mas las crias nacidas de estos
cérvidos, corren libres significando diversidad a la fauna del
Moianès.
Todas las reintroducciones llevan polémicas o menos infundada y
de acuerdo siempre ligada a intereses particulares. La
introducción del corzo no podía ser menos y mientras unos están
alarmados porque su proliferación desmesurada no comporte
problemas de regeneración en los bosques, otros se friegan las
manos porque podrán ir a cazarlos.
Particularmente pienso que es mas fácil de soportar y gestionar
una reintroducción de corzos que regenerar una paisaje destruido
por las llamas o "roído" por la procesionaria. Sea como sea los
corzos vuelven a poblar otra vez el Moianès. ¿Hasta
cuando? Depende de nosotros.
ES PROBABLE QUE HIENDO DE EXCURSIÓN POR EL BOSQUE ENCONTREMOS EN
ALGÚN LUGAR ESCONDIDA UNA DE SUS CRÍAS, NO ESTÁN ABANDONADAS, NO
HEMOS DE ACERCARNOS, NI MOLESTARLAS, SACARLAS O CAMBIARLAS
DE LUGAR, SU MADRE YA SABE EN DONDE SE ENCUENTRA
Josep Lainez
|