Introducció
La zona de l’aeroport i voltants acull una important
població de gavines, formada bàsicament per gavina riallera (Larus ridibundus),
gavià argentat (Larus michaellis) i gavina capnegre (Larus
melanocephalus). També hi són presents de manera habitual, encara que en
menor grau, la gavina corsa (Larus audouinii), la gavina menuda (Larus
minutus) i el gavià fosc (Larus fuscus). Aquest projecte, se centrarà
en el gavià argentat, ja que es considera la més perillosa en relació a
l’activitat aeronàutica, tant pel seva mida, com pel nombre d’exemplars que es
mouen a l’entorn de l’aeroport.
Fa temps que es coneix, que els dipòsits controlats
de residus són instal·lacions que les gavines utilitzen regularment com a àrees
d’alimentació.
La proximitat d’alguns d’ells a l’aeroport augmenta
el risc de col·lisió amb les aeronaus. Per aquest motiu, en l’actualitat,
s’estan realitzant mesures de control de les gavines, tant en el recinte
aeroportuari com en els abocadors més propers (Garraf, Vacarisses, Manresa,
Hostalets de Pierola i Sta. Maria de Palautordera), utilitzant la falconeria com
a mètode de dissuasió. Tot i així el problema continua i es fa necessari
conèixer amb major detall alguns aspectes claus de la biologia de l’espècie amb
l’objectiu de determinar aquells condicionants geogràfics o ecològics que fan
que aquests ocells siguin un risc per a la navegació aeronàutica.
Per la captura massiva es van
emprar
xarxes extensibles accionades
per aire comprimit
Para la captura masiva se
emplearon redes extensibles accionadas por aire comprimido
Objectius
L’objectiu del projecte és conèixer alguns aspectes
importants de la biologia de població de gavià argentat situada en les
proximitats de l’aeroport, en especial estudiar els moviments dels individus,
les seves implicacions en el trànsit aeri i els patrons espaciotemporals i
ecològics implicats en aquests moviments. Per aquest motiu, el principal àmbit
geogràfic escollit és la plana deltaica del Llobregat i les unitats geogràfiques
adjacents; el massís del Garraf, la serra de Sant Ramon, el tram baix del riu
Llobregat i la ciutat de Barcelona. En segon grau, s’estudiarà un triangle
comprès entre les localitats de Mataró al nord-est, Manresa al nord-oest i
Vilanova al sud. La distribució dels gavians es compararà amb els usos del
territori, per tal de determinar la dependència de les gavines respecte a ells.
Paral·lelament, es realitzarà una anàlisi d’isòtops estables de nitrogen, sofre
i carboni en plomes primàries i cobertores, per a conèixer els hàbits
alimentaris de la població.
Un exemplar de segon any de Gavià
Argentat duran el procés de marcatge. El color del plomatge dels joves de segon
any es de color tacat marró a les ales i gris en el dors.
Un ejemplar de segundo año de
Gaviota Argéntea durante el proceso de marcaje . El color del plumaje de los
jóvenes de segundo año es de color jaspeado marrón en las alas y gris en el
dorso.
Metodologia
La metodologia utilitzada, es basarà en el marcatge
i, posterior seguiment, d’un mínim de 100 individus i un màxim de 250. A cada
exemplar, es col·locarà:
-
Una anella metàl·lica amb un codi únic.
-
Una anella de PVC de color verd amb 4 caràcters
alfabètics de color blanc per a facilitar-ne la lectura llunyana.
-
Marques ventrals i dorsals de pintura
indicatives del dia i lloc de captura. Aquestes marques es realitzaran amb
colorants que contenen anilina, similars als que s’utilitzen pels coloms de
competició.
La captura i marcatge dels individus es realitzarà
durant el període de presa de dades (totalitat del 2006) i a les següents
localitats:
-
Planta de transvasament de residus de Viladecans
-
Parc zoològic de Barcelona
-
Port de Barcelona
-
Terrats a la ciutat de Barcelona
-
Colònia reproductora de Montjuich
-
Altres localitats pendents de determinar
situades a l’àrea d’estudi
Els mètodes utilitzats per a les captures, seran:
-
Xarxes extensibles accionades per aire
comprimit.
-
Llaços situats al terra
-
Gàbies als nius
Un cop realitzades les captures es procedirà a fer
el seguiment dels individus per determinar-ne els fluxos de moviment i la seva
relació amb l’ambient.
SI ALGÚ VEU UN GAVIÀ
D’AQUESTS PINTATS , ENS FACI ARRIBAR: DIA, COLOR, EDAT (SI HO SAP, SINÓ QUE
INDIQUI SI EL PLOMATGE ES MARRÓ O BLANC) I ACTIVITAT QUE FA A LA ADREÇA
genm@joseplainez.org . ICO@ornitologia,org
|
Introducción
La zona del
aeropuerto y alrededores alberga una importante población de
gaviotas, formada básicamente por
la gaviota reidora (Larus ridibundus),
la argéntea (Larus michaellis) i gaviota cabecinegra (Larus
melanocephalus). Tambien están presentes de manera habitual , aunque en
menor grado, la gaviota corsa (Larus audouinii), la
gaviota enana (Larus
minutus) i el gaviota sombría (Larus fuscus).Este
proyecto se centrará en la gaviota argéntea, tanto por su
medida, como por el nombre de ejemplares que se mueven en el
entorno del aeropuerto.
Hace tiempo que
se conoce, que los vertederos controlados de residuos son
instalaciones que las gaviotas utilizan regularmente como áreas
de alimentación.
La proximidad de
algunos de ellos al aeropuerto aumenta el riesgo de colisión con
las aeronaves. Por este motivo, en la actualidad, se están
realizando medidas de control de las gaviotas, tanto en el
recinto qeroportuario como en los vertederos mas próximos (Garraf,
Vacarisses, Manresa, Hostalets de Pierola y Santa María de
Palautordera), utilizando la falconería como m´todo de
disuasión. Todo y con eso el problema y se hace necesario
conocer con mayor detalle algunos aspectos vlave de la biología
de la especie con objeto de determinar aquellos condicionantes
geográficos o ecológicos que hacen que estas aves sean un riesgo
para la navegación aeronáutica.
Un exemplar jove
de Gavià Argentat duran el procés de marcatge. El color del
plomatge dels joves del any es de color tacat marró.
Un ejemplar joven
de Gaviota Argéntea durante el proceso de marcaje . El color del
plumaje de los jóvenes del año es de color jaspeado marrón.
Objetivos
El objetivo del
proyecto es conocer algunos aspectos importantes de la biología
de la población de la gaviota argéntea situada en las
proximidades del aeropuerto, en especial estudiar los
movimientos de los individuos, sus implicaciones en el tránsito
aéreo y los patrones espaciotemporales y ecológicos implicados
en estos movimientos. Por este motivo, el principal ámbito
geográfico escogido es la plana del delta del Llobregat y
las unidades geográficas adyacentes; massís de Garraf, la serra
de Sant Ramón, el tramo bajo del río Llobregat y la ciudad de
Barcelona. En segundo lugar se estudiará un triángulo
comprendido entre las localidades de Mataro al noreste, Manresa
al noroeste y Vilanova i la Geltrú al sur. La distribución de
las gaviotas se comparará con los usos del territorio, con
objeto de determinar la dependencia de las gaviotas respecto a
ellos. Paralelamente se realizará un análisis de isótopos
estables de nitrógeno, azufre y carbono en las plumas primarias
y cobertoras, para conocer los hábitos alimentarios de la
población.
Un
exemplar adult de Gavià Argentat duran el procés de marcatge. El
color del plomatge dels adults es de color gris en el dors i la
part superior de les ales.
Un ejemplar adulto
de Gaviota Argéntea durante el proceso de marcaje . El color del
plumaje de los adultos es de color gris en el dorso y la
parte superior de las alas.
Metodología
La metodología
utilizada, se basara en el marcaje y, posterior seguimiento, de
un mínimo de 100 individuos y un máximo de 250. A cada ejemplar,
se colocará:
-
Una anilla
metálica con un código único.
-
Una anilla de
PVC de color verde con 4 caracteres alfabéticos de color
blanco para facilitar la lectura lejana.
-
Marcas
abdominales y dorsales de pintura indicativa del día y lugar
de captura. Estas marcas se realizarán con colorantes que
contienen anilina, similares a las que se utilizan para
palomas de competición.
La captura y marcado de los individuos se realizará durante el
período de toma de datos (totalidad del 2006) y a las siguientes
localidades:
-
Planta de
transvase de residuos de Viladecans,
-
Parque zoológico
de Barcelona,
-
Puerto de
Barcelona
-
Azoteas de la
ciudad de Barcelona
-
Colonia
reproductora de Montjuich
-
Otras
localidades pendientes de determinar situadas en el área de
estudio
Los métodos utilizados para las capturas serán:
Una vez realizadas las capturas se procederá a hacer el
seguimiento de los individuos para determinar los flujos de
movimiento y su relación con el ambiente
SI ALGUIEN OBSERVA UN ANIMAL DE ESTAS CARACTERÍSTICAS PINTADO,
NOS HAGA LLEGAR, DIA, COLOR, EDAD (SI LO SABE, SINO QUE INDIQUE
SI EL PLUMAJE ES MARRÓN O BLANCO) Y ACTIVIDADES QUE HACE,
A LA DIRECCIÓN
genm@joseplainez.org
,
ICO@ornitologia,org
|
