La Web d’en Josep Lainez

Grup d'Estudi de la Natura del Moianès

 

Que fer en cas de mossegada d’una serp?

 

Sempre es deuen prendre precaucions quan es va per la muntanya. Lo apropiat es anar ben calçat i evitar aixecar pedres sense preocupar-nos de lo que pot haver-hi a sota, posar las mans  dins de la bardissa o en els forats i cavitats de les que solen haver en els troncs i roques del bosc o el camp.

 

Els ofidis que hi han al  Moianès no ataquen al home, normalment fugen, a menys que se sentin amenaçats. En canvi, si cels toca o molesta poden ser agressius, sobre tot en els dies i hores calorosos.

 

En la comarca hi han tres especies de serps que las podem considerar perilloses en aquet sentit. La Serp Verda que inocula el verí amb les dents posteriors, les quals estan poc desenvolupades i el risc d’enverinament amb la seva picada es minsa, per lo que tenen que fer una bona mossegada i ha de tractar-se d’un exemplar gros, però els dos tipus d’escurçons que cohabiten a la comarca, el Pirinenc i el Ibèric, tenen els ullals inoculadors ben desenvolupats a la part davantera de la boca per lo que el risc d’enverinament per la seva picada es mes fàcil. Això forma part del seu sistema de caça que es diferent en ambdues especies (els escurçons i la colobra) però que en el cas d’atacar-nos accidentalment te mes conseqüències las de les unes que del altre.

 

Generalment el encontre amb una d’elles sol ser casual i per sorpresa, donat el cas es millor allunyar-se discretament i deixar que segueixi el seu camí.

 

La major part del enverinaments produïts per ofidis a Catalunya son de grau 0 o I . Els del grau II es produeixen amb menor freqüència, i els de grau III son molt excepcionals. Solament hi ha constància de dos casos mortals en els últims 25 anys, associats amb picades d’ofidis.

 

Les mossegades mes greus son, sobre tot, aquelles que afecten a nens menors de 5 anys, així com les mossegades a la cara, coll i tronc. La incidència d’aquest tipus d’enverinament es molt baixa, i s’estima en aproximadament uns 50 casos anuals, que es concentren en el mesos de maig a setembre.

 

Inoculen un tipus de verí hemotòxic, amb substancies precoagulants i hemolítiques, que produeixen fenòmens trombòtics i hemorràgics.

 

En els minuts que segueixen a la mossegada es produeix una inflamació localitzada. El dolor pot ser intens però també pot passar desapercebut; augmenta quan apareix el edema.

 

Els efectes generals poden apareixen duran les hores posteriors a la mossegada. La persona se sol mostrar angoixada, amb intranquil·litat i  el pols accelerat. Els símptomes mes freqüents poden ser: dolor intens a la extremitat afectada, nàusees, vòmits, dolors abdominals, diarrea, obnubilació i mal de cap . De forma molt excepcional i en accidents molt greus es poden presentar símptomes típics de un chock anafilàctic.

 

Recomanacions redactades por els especialistes: Dr. Santi Nogué, Dra. Mercedes Palomar, Dr. David Campany, Dr. Delfín González i publicades en el Departament de Sanitat de la web GENCAT http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/vacances/serum.htm Primers auxilis   Cal mantenir la calma. Si en la primera mitja hora no hi apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d’inoculació de verí és molt escassa. Cal mantenir el pacient en repòs i impedir qualsevol moviment, ja que l’activitat muscular augmenta la difusió del verí i en conseqüència la seva acció tòxica. Cal que l’extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí. Rentar amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic. Si és possible s’hauria d’utilitzar un antisèptic que no deixi pigmentació per tal de poder detectar posteriors canvis en la coloració de la pell. S’ha de cobrir la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes ja que no aporten cap benefici. Cal aplicar bosses d’aigua freda a l’extremitat afectada, separades de la pell mitjançant una tovallola. Mai no s’ha de posar gel directament en contacte amb la pell. Pot ser útil l’administració d’algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor. Cal traslladar el pacient immediatament a l’hospital. Mesures que cal evitar No s’han de fer incisions al voltant de la ferida ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d’infecció. No s’ha de succionar el verí amb la boca, perquè la presència de petites ferides, càries, etc. pot fer que el verí s’absorbeixi (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s’obté amb aquesta tècnica no justifica el risc. Mai no s’ha de cremar la ferida. No s’ha d’aplicar lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes a la ferida. No s’han d’aplicar torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i poden arribar a produir isquèmia de l’extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc. No s’han de subministrar begudes alcohòliques. No s’ha d’aplicar el sèrum antipolític al voltant de la ferida, perquè augmenta l’edema i la isquèmia. No s’han d’aplicar agents inhibidors de la fibrinòlisi davant la presència de síndrome hemorràgica i de coagulopatia interescolar disseminada (QUID), perquè agreuja la coagulopatia i provoca hemorràgies intenses. No s’ha d’administrar fibrinogen en lloc de sèrum antipolític, perquè s’impedeix la formació del coàgul. Tractament mèdic El tractament dels casos d’enverinament es basa en la desinfecció local , la profilaxi antibiòtica (amb amoxicil·lina + àcid clavillans), la immobilització i col·locació de l’extremitat en posició que faciliti el drenatge funcional (venós i limfàtic) de l’extremitat afectada, l' observació durant 24 a 48 hores i descartar i actuar davant les possibles complicacions. El tractament específic és el sèrum antiverminós (sèrum antipolític). Aquest medicament s’ha de conservar en frigorífic, entre 2 i 8 ºC. S’obté per hiperimmunització d’animals, especialment cavalls i ovelles. Cal que el sèrum s’administri en un hospital. Només el metge pot valorar la conveniència o no d’administrar sèrum antipolític. De vegades la seva administració pot resultar més perjudicial que la mossegada mateixa, ja que els escurçons i colobres que es poden trobar a Catalunya no són excessivament tòxics en comparació amb d’altres ofidis i, d’altra banda, el sèrum antipolític podria provocar reacció anafilàctica o malaltia del sèrum com a reaccions adverses. Aquest tractament resulta imprescindible en el cas de mossegada de serps tropicals. Tanmateix, en el cas dels ofidis que es poden trobar a Catalunya, s’ha de reservar per als enverinaments de grau III (vegeu el quadre de classificació), és a dir, quan hi ha alteracions de l’hemostàsia, de l’estat general o si l’edema abasta tota l’extremitat afectada. Excepcionalment , podria estar indicat en alguns casos d’enverinament de grau II en els que la intensitat dels símptomes o la seva velocitat de progressió , pressuposen gravetat.

 

¿Que hacer en caso de mordedura de una serpiente?

Siempre  se deben tomar precauciones cuando se va por la montaña. Lo apropiado es ir bien calzado y evitar levantar piedras sin preocuparnos de lo que puede haber debajo, meter las manos en la maleza o en agujeros y cavidades de las que suelen haber en los troncos y rocas del bosque o del campo.

Los ofidios que hay en el Moianès no atacan al hombre, normalmente huyen, a menos que se sientan amenazadas. En cambio, si se las toca o molesta pueden ser agresivas, sobre todo en los días y horas calurosas.

En la comarca hay tres especies de las que podemos considerar peligrosas en este sentido. La Culebra Bastarda la cual inocula  el veneno con los dientes posteriores, las cuales están poco desarrollados con lo cual para envenenar con su mordedura deben efectuar un buen mordisco y tratarse de ejemplares grandes, pero los dos tipos de víboras que cohabitan en la comarca, la Aspis y la Hocicuda, poseen los colmillos inoculadores bien desarrollados situados en la parte delantera de la boca por lo que el envenenamiento por su picadura es mas fácil. Esto forma parte de su sistema de caza que es distinto en ambas especies ( las víboras y la culebra) pero que en caso de atacarnos accidentalmente tiene mas consecuencias las de las unas que la de la otra.

Generalmente el encuentro con una de ellas suele ser casual y por sorpresa por lo que dado el caso es mejor alejarse discretamente y dejar que sigan su camino

La mayor parte de los envenenamientos producidos por ofidios en Catalunya lo son de grado 0 o I. Los de grado II se producen con menor frecuencia, y los de grado III son muy excepcionales. Solamente hay constancia de dos casos mortales en los últimos 25 años, asociados a mordedura de ofidios.

Las mordeduras más graves son, sobre todo, aquellas que afectan a niños menores de 5 años, así como las mordeduras en la cara, cuello y tronco. La incidencia de este tipo de envenenamiento es muy baja, y se estima en aproximadamente unos 50 casos anuales, que se concentran en los meses de mayo a septiembre.

Inoculan un tipo de veneno hemotóxico, con sustancias precoagulantes y hemolíticas, que producen fenómenos trombóticos y hemorrágicos.

En los minutos que siguen al mordisco se produce una inflamación localizada. El dolor puede ser muy intenso pero también puede pasar desapercibido; aumenta cuando aparece el edema.

Los efectos generales pueden aparecer durante las horas posteriores a la mordedura. La persona se suele mostrar angustiada, intranquila y con el pulso acelerado. Los síntomas más frecuentes pueden ser: dolor intenso en la extremidad afectada, náuseas, vómitos, dolores abdominales, diarrea, obnubilación y dolor de cabeza. De forma muy excepcional y en accidentes muy graves se pueden presentar síntomas típicos de un shock anafiláctico.