La Web d’en Josep Lainez

Un Naturalista "amateur" al Moianès

ELS RATPENATS DEL MOIANÈS   INTRODUCCIÓ

Totes les criatures grans i petites, lletxes o boniques tenen un rol que desenvolupar per mantenir el  equilibri de la natura  . Aquet es el sentit per el qual i viuen. El meu dubta es en saber quin es el rol que tenim els humans. Veien el nostre comportament vers la mare natura penso que pot ser som el últim eslavó de la cadena de la vida que la evolució ens anat emmotllant per ser el instrument encarregat de destruir-la.

Sigui el que sigui a mida que els nostres coneixements han anat aprofundint en el sentit que te la vida sobre la terra ens hem adonat que no som gaire diferents als animals als que nosaltres denominen, de forma molt gratuïta, essers inferiors o irracionals. De moment ells no autodestrueixen el seu entorn que dona sentit a la seva vida. Ens diferencien molt pocs genomes i potser el que en teoria ens diferencia com es el seny i el enteniment els humans el tenim corcat o tarat.

No se si es massa tard en adonar-nos que intentar dominar o aniquilar als altres essers i les forces de la natura es a llarg termini autodestruir la nostra pròpia espècie. Això a donat peu a estimular la nostra sensibilitat  al divulgar i donar a conèixer el per que , quan, el com son els demes essers vius que ens acompanyen, per que coneixent-los es una manera de saber el sentit de la seva existència i la nostra, de protegir-los i de respectar-los

Aquesta mena d’inquietud, apart dels corresponents estudis científics, fa que augmenti la sensibilitat i popularitat i a que siguin molts els afeccionats amateurs a observar, seguir o identificar la fauna i la flora del entorn. Potser un dels mes agradables i populars, per la majoria , es el de les aus i els ocells per que  apart de ser els essers que desperten mes simpatia, algunes especies son fàcils d’observar sense tenir que fer grans desplaçaments i que combinat amb un dia solejat constitueix una jornada de lleure agradable apta per tota mena de públic.

Quan un s’embranca a fer un cens complert de un determinat lloc, la cosa es complica i la especialització, temps i experiència juguen un rol molt important. Personalment construir el cens de les aus sedentàries i hivernants que viuen al Moianès -LA ORNITOFAUNA DEL MOIANÈS- em representa mes de una dècada d’observacions a la comarca i mes de quaranta anys familiaritzant-me amb els ocells. Faci fred, calor, plogui, nevi, de matinada, de nit o de dia i en passar hores en llocs apartats dels pobles i vil·les. Dons la majoria d’espècies tenen un comportament molt discret i amagat que solament es poden identificar a base d’emprar molt de temps i saber els seus cants, quan i a on hi son. El temps i el cúmul de dades ajuden a constatar si una espècie augmenta o minva. Les dades de milers d’ornitòlegs de tot el mon, afeccionats uns i professionals els altres, hem format un cens internacional que tenen una relació molt directa amb el seu desenvolupament i amb el progrés o deteriorament dels hàbitats que als humans també ens afecta.

El mateix succeeix amb el estudi dels Herpets -LA HERPETOFAUNA DEL MOIANÈS- molt mes limitats a quan estudiosos  per que son espècies que la ignorància de les seves costums i la seva biologia, molts d’hàbits nocturns junt amb la aparença de la majoria d’espècies, un tal fòbica per moltes persones, les creences i supersticions de les cultures populars  els ha emplaçat en un nínxol d’essers amb mala fama. Molt contradictori del rol tant important que jugant en el equilibri de la natura i els interessos dels homes, dons son uns reflectors directes de la situació del medi ambient del que tan depenem. Així dons el seu estudi i conservació constitueix una eina útil per avaluar-lo i saber el futur de la supervivència de la mateixa humanitat.

Si entrem en el mon dels MAMÍFERS als quals pertanyen els RATPENATS la cosa es torna mes complicada per que exceptuant algunes especies de  rosegadors,  estem parlant d’animals que per la seva poca abundància, la baixa taxa de natalitat d’algunes espècies i la pressió que suporten per part del home, els fan uns animals tremendament discrets fins els punt que no sabem si en realitat existeixen. Això comporta un estudi molt sofisticat i que els últims avenços tecnològics ha set una eina prou interessant per el seu estudi.

Els seus hàbits nocturns, el desconeixements de les seves costums, de la seva biologia, la  aparença i les seves  característiques morfològiques tant peculiars, fruit de las lleis de la evolució ,  han fet dels RATPENATS junt amb certes aus nocturnes i altres animals , les víctimes de moltes creences populars com aliats de la mala astrugància com a  fills del mon de les tenebres i  emissaris dels diables.  Entre la diversa  documentació  de la cultura de molts pobles de la Espanya rural que he consultat,  respecte als mites sobre aquets animalons, he trobat  graus de superstició  i males creences tan incomprensibles  com que per exemple junt amb els gripaus se els clava a les portes o als troncs dels arbres per protegir-ne dels mals esperits. Si un ratpenat entra dins d’una llar habitada es senyal de mala astrugància o que es un avís de la mort d’algun de la casa. Si volen a prop d’alguna persona es considerat com una senyal de que algú els hi desitja algun mal. Si cels clava amb les ales esteses en una fusta en forma de creu i cels fa fumar, pronuncien renecs amb veu humana. Si volen en grups nombrosos i es de nit, s’interpreta com a presagi de mal temps. Alguns autors de la historia sostenen la possibilitat de que aquestes supersticions tinguin un origen en el temps de la Santa Inquisició en la que relacionaven els ratpenats amb les practiques de la bruixeria per que  eren emprats per les bruixes en ritus satànics.

UN ENGINY  TECNOLÒGIC  VIVENT MOLT SOFISTICAT, FRUIT DE LA SEVA MATEIXA EVOLUCIÓ

¡¡ Què lluny de la realitat estan totes aquestes estúpides creences !!,  Quan tenim al davant, un esser  totalment inofensiu mes útil del que ens pensem i  veritable enginy vivent tecnològic,fruit de la seva evolució.

Els RATPENATS basen la seva existència amb el sentit auditiu. Pertanyen  al ordre dels QUIRÒPTERS, un ordre fruit de la escissió que fa molts milions d’anys va patir el tronc del ordre dels INSECTÍVORS - els Eriçons, les Musaranyes -  , els quals el seu denominador comú que els emparenta, es la  constitució de la seva fórmula dentaria.  Però la evolució dels RATPENATS  ha anat per un altre camí i els hi va transformar el dits de les extremitats superiors com si fossin ales i van adquirir la facultat de volar  com si fossin ocells. Per un altra banda tenen els dits de les potes girats cap al darrera i els genolls es torcen al inrevés, una facultat necessària per poder aterrar quan volen i penjar-se del sostre quan descansen. Els seus hàbits nocturns i majoritàriament cavernícoles va fer que la majoria dels RATPENATS el sentit de la vista i el olfactiu no siguin rellevants per la seva supervivència.

Els RATPENATS han desenvolupat  un sistema auditiu que es exclusiu en el mon animal,  la "ECOLOCALITZACIÓ" . Tots els aspectes de la seva existència depenen d’aquest sistema com o poden ser la captura i localització  de les preses que constitueixen la seva alimentació, la localització del seus congèneres, els obstacles contra els que podrien xocar, ja que generalment son d’hàbits nocturns o viuen a la foscor.

Els RATPENATS, mentre volen, emeten gracies al seu aparell bucofaringi, una sèrie de sons de determinades freqüències. Les ones produïdes per aquets sons recorren el espai a on el ratpenat evoluciona i quan troben qualsevol obstacle reboten. Les seves orelles estan dissenyades de tal manera que permeten captar el rebot de les ones d’aquets sons que son transmets al cervell a on aquet interpreta el lloc exacte a on es troba el objecte. Es tanta la seva precisió que diferencia a una presa, un congènere, un enemic o un obstacle tan fi com ho pot ser un fil de cosir.

 Els RATPENATS dependent de la temperatura solen hivernar.

COM  A GRANS DESTRUCTORS DE UNA ENORME QUANTITAT D’INSECTES  LA SEVA DESAPARICIÓ POT ESDEVENIR UN DESEQUILIBRI ECOLÒGIC DE DIMENSIONS CONSIDERABLES

La dieta dels RATPENATS de casa nostra es insectívora, però n’hi han espècies tropicals que mengen fruites, mel,  d’altres que pesquen peixos,  cacen ocells, granotes, els de la família dels VAMPIRS, especies típiques del Centre i Sud d’americà, s’alimenten de sang. La dentadura, dons dels RATPENATS, es d’estructura com els INSECTÍVORS es a dir las dents incisives i les canines  en forma punxeguda i els premolars i molars operculats. Tot això es una adaptació de la evolució per poder trencar i mastegar les closques de queratina de molts dels insectes que formen part de la seva dieta. Es calcula que un RATPENAT pot menjar-se cada nit tants insectes com el equivalent al 100% del seu pes.

La seva evolució els hi va transformar el dits de les extremitats superiors com si fossin ales i van adquirir la facultat de volar igual com si fossin ocells.     Las dents incisives i les canines  tenen forma punxeguda i els premolars i molars operculats. Tot això es una adaptació de la evolució per poder trencar i mastegar les closques de queratina de molts dels insectes que formen part de la seva dieta.   Basen la seva existència amb el sentit auditiu   Han desenvolupat  un sistema auditiu que es exclusiu en el mon animal,  la "ECOLOCALITZACIÓ"

 

VULNERABILITAT  i  AMENACES

Com sempre i ja es habitual,  la acció i la pressió del home afecta el entorn, el medi ambient i el hàbitat a on els RATPENATS es desenvolupen i viuen , els quals si ens basem que es caracteritzen per presentar una baixa tassa de natalitat, dons solament fan un part per any i segons la espècie una o dues cries cada cop i que tampoc entren en cel si perden la cria, si la seva estabilitat demogràfica es veu alterada per qualsevol incidència, la recuperació es molt lenta. Així dons ens trobem en que son animals d’una vulnerabilitat molt notable.

Els RATPENATS necessiten una quantitat considerable d’energia per viure, solen hivernar, no especialment per las baixes temperatures, si no per la manca d’aliment i poder estalviar d’aquesta manera les seves reserves energètiques que han acumulat durant el estiu per passar la estació freda. Així dons els seus refugis d’hivern son llocs que mantenen un microclima amb una temperatura, humitat i ventilació adient al seu grau de confort que estabilitza les seves constants vitals.

Generalitzant, les espècies dels RATPENATS de les nostres contrades, els podem diferenciar en tres grups segons el seu hàbitat: Els CAVERNÍCOLES que es localitzen a les coves, mines, soterranis, túnels......,  Els RUPESTRES que poblen las edificacions i cases abandonades, golfes, fissures i forats de les roques i dels arbres.....  i els ARBORÍCOLES que evidentment  poblen aquet medi. N’obsta’n en funció del microclima de cada zona i del rigor de les estacions, poden allotjar-se per hivernar, estiuejar, o criar en habitats diferents d’acord  al grau de confort que exigeixin les seves necessitats. Per exemple no es estrany trobar RATPENATS de las especies que viuen als arbres allotjats a les coves o a altres refugis.

Tot i tenint en conte que els RATPENATS toleren cert grau de pertorbació durant la seva hibernació la seva estabilitat en un lloc, be determinada per el nivell baix d’activitat humana.

Al Moianès, igual que la resta d'Europa,  els RATPENATS han sofert una forta davallada, fins el punt que una bona part de les espècies estan considerades en perill d’extinció. Nexe II de la Directiva Europea relativa a la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres (92/43/CEE) en el que s’inclouen 13 espècies de quiròpters, y en Espanya, el "Catàlogo Nacional de Especies Amenazadas (Llei 4/89; Reial Decret 439/90)" on apareixen com “De Interés Especial” totes les especies de RATPENATS de la Península.

L’aplicació, en els últims anys, de insecticides agraris i forestals molts de ells en quantitats i de forma indiscriminada, la reducció dels biòtops naturals, el augment del turisme, visitants, espeleòlegs i curiosos a les coves, el vandalisme, els incendis, las transformacions, alteracions o canvis de us dels llocs a on es refugien son  causes principals de la reducció alarmant d’aquets animals constituint la seva eliminació un desequilibri ecològic considerable. Per exemple a les Coves del Toll a on hi havia una colònia important de RATPENATS,  la transformació que ha sofert el lloc per causes de restauració i la obertura al públic per esser visitades, ha set la causa de la quasi aniquilació de la colònia, reduint  la seva població en l’actualitat a uns pocs exemplars.......

MIDES DE PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

Es imprescindible avaluar  el estat real de les espècies de RATPENATS que poblen la comarca, tal com el estudi de la seva distribució, cicles biològics, dispersió i refugis .... etc per prendre les mides de gestió i conservació mes oportunes i convenients en el procés de la seva protecció i conservació. Això comporta la protecció i conservació dels seus refugis i àrees de caça, control de visites a les coves en la època crítica i sensibilitzar a la opinió pública per evitar la destrucció tan dels individus com de les colònies.

En països com Holanda i Luxemburg algunes espècies de ratpenats cavernícoles  han arribat a extingir-se. Las principals colònies reproductores d’alemanya, Bèlgica i Suïssa han desaparegut. Això ha comportat a prendre mides dràstiques per recuperar-les establint normatives que obliga a instal·lar reixes a les coves, mines i llocs similars que son refugis potencials d’aquets animals per evitar las visites no desitjables que puguin alterar la seva recuperació i la estabilitat

Al Moianès, apart de coves, furats, fissures de les roques, edificacions antigues dels pobles i  las rurals disposa de una privilegiada gran massa forestal a on encara queden molts arbres vells, molts d’ells centenaris, amb  esquerdes i forats a la seva escorça que formen un cúmul considerable de refugis naturals a on hi viuen algunes espècies de RATPENATS forestals. Cal preservar la seva tala. Per un altre banda la explotació forestal intensiva que es practica en zones que potencialment son adequades per la estabilitat de les poblacions d’aquestes espècies ,  ha fomentat el desenvolupament de grans pinedes d’arbres no autòctones de creixement relativament rapit però que no presenten les característiques adients per que trobin refugi estable. En aquestes zones seria adequada la implantació dels refugis artificials per tractar la reduïda disponibilitat dels refugis naturals. Aquet es un sistema  que a Europa ha resultat un recurs valuós

 

CONSTRUCCIÓ DE UN REFUGI ARTIFICIAL PER RATPENATS  Per els que son "manetes" i els hi agrada fer bricolatge  així com per una aplicació didàctica a las escoles o a un cau d’escoltes, hi ha una forma senzilla i econòmica de fer-se un mateix els refugis per els RATPENATS. S’ha d’emprar fusta que no sigui polida per facilitar que  es puguin enfilar i agafar-se amb les  potes per les seves rugositats. Es pot aprofitar la dels palets vells. S’ha de procurar que no estiguin tacats d’alguna matèria tòxica. En refugis de mides grans hi han especies, sobre tot les que viuen al bosc, que les adopten com a refugi de cria. Es imprescindible que estigui ben construïda, espaiosa, ben resguardada i ben orientada per mantenir una temperatura i confort adients. Aquets refugis els poden ocupar tot el any a excepció dels hiverns molt freds. La fusta ha de tenir un gruix mínim de 25 mm. El model del esquema que es mostra a continuació correspon a una llata de 150 mm d’ample per 1100 mm de llarga. A la peça que constitueix el fons (3) es convenient fer-hi unes galzes horitzontals per facilitar que els RATPENATS s’enfilin o es pengin. Un cop tallades les peces es fitxen amb visos i cola impermeable. La tapa es pot engalzar i assegurar amb ganxos. Cal donar-li una ma de pintura protectora que no sigui tòxica ni agressiva. El oli de llinosa natural tintat amb anilina es un bon protector. En estudis efectuats sobre el comportament del RATPENATS s’ha pogut comprovar que els refugis artificials fets de fusta son els preferits per aquets animals   El lloc per penjar-les ha de ser el mes alt possible i en àrees solejades i protegides dels vents dominants. Han d’instal·lar-se de forma que tinguin un espai ampli sense obstacles  per sortir a volar i per entrar lliurament. Un arbre gran pot allotjar fins a tres caixes fitxades amb claus d’alumini o corretges de plàstic. Es molt important instal·lar-les en zones adequades a on sigui abundant el aliment per exemple a prop de llocs a on hi han  bases, aiguamolls o rierols i sobre tot que no hi hagin edificis o arbres vells a prop.   Un cop instal·lades les caixes no s’han de destorbar ni durant el dia ni a la nit !!

       

Els RATPENATS es solen instal·lar en diversos llocs dels indrets de les cases  Pensem en reservar-les una plaça petita !! Diagrama publicat per PLECOTUS - Grup belga per la protecció dels ratpenats

 

QUE CAL TENIR EN CONTE QUAN VISITEM UNA COVA A ON I VIUEN RATPENATS?     Les molèsties provocades per els humans es una de les causes mes importants de la davallada de les espècies de RATPENATS CAVERNÍCOLES,  especialment en las èpoques del any que son las mes crítiques per aquets animals com la hibernació al hivern i la de la cria al estiu. En la època de la hibernació la provocació d’un despertar no natural  es susceptible de generar un despesa energètica important en el organisme del animal que pot arribar a ser fatal . Al estiu, el pànic originat per la penetració d’una persona poc discreta dins d’una cavitat pot causar un esverament brutal per els adults i la caiguda a terra de individus joves que encara no volan. Visites massa sovint poden provocar el abandó de la cova a una colònia sencera       Si os  apercebeu de que hi han ratpenats volant dins una cova es millor  donar mitja volta a fi i efecte de no desencadenar el pànic entre ells   Si hi han ratpenats recollits al sostre o a les fissures de les roques no les il·lumineu i passeu silenciosament  per sota la colònia sense  entreteniu-se  amb la  finalitat de no pertorbar-los     No feu soroll, no crideu, parleu baix i convideu a les altres persones a fer el mateix   No feu foc dins d’una cova, ni tan sols a l’entrada a fi i a efecte de corre el risc d’ofegar els animals que es troben al seu interior. Aneu sempre equipats amb una llanterna per evitar accidents tan per vosaltres  com per les persones que os acompanyen. Eviteu les llums de carbur ,acetilè i totes les que poden desprendre calor i fum.     No fotografieu als ratpenats. La presencia prolongada i el flashos repetits de la càmera acabant sen un molèstia important     llustrations : J. DORE-CROZIER et F-X LOIRETGroupe Chiroptères de Midi-Pyrénées / Conservatoire Régional des Espaces Naturels de Midi-Pyrénées

 

ESTUDIAR ELS RATPENATS

La seva biologia, les seves costums nocturnes i els seus hàbitats fan que calgui una gran experiència i una tecnologia sofisticada per poder estudiar els RATPENATS. Els ocells els podem seguir mes fàcilment per que majoritàriament son d’hàbits diürns. Les aus nocturnes ja costa mes per que entra altres  coses apart de localitzar-les has de saber identificar el seu cant,  però els RATPENATS. a par de ser nocturns i saber  a on localitzar-los no els pots diferenciar-los quan volen  per els seus sons per que els crits que emeten per guiar-se, comunicar-se, caçar i orientar-se son d’alta freqüència que els humans no podem percebre. Així dons tenim dos aspectes naturals que ens o impedeixen:  la nul·la visió durant la nit i les baixes freqüències auditives en que es movem .

Avui tot i tenint  en conte que per determinades operacions i controls s’han de efectuar captures, facilita molt la labor les noves tecnologies, com per exemple els detectors ultrasònics específics per  els ratpenats els quals amb molta experiència i mitjan processar les dades a través d’ordinadors es poden identificar les diferents especies sen se molestar-los. Tant la freqüència com la forma del seu so son específics de cada espècie, per el que els "SONOGRAMES" suposen una ajuda indiscutible per la seva identificació.

 

                                                                     

       SONOGRAMA                                                                DETECTOR D'ULTRASONS

 

El estudi del estat  i protecció de la població de RATPENATS en un àrea determinada, sigui un municipi, una comarca o una regió ve determinada per uns paràmetres  basics

El inventari i distribució de cada espècie

El per què dels canvis de distribució

Els llocs claus d’ubicació

Les seves àrees d’alimentació. Això es important per saber millor la seva ecologia i per millorar la protecció dels llocs importants per ells

El control de la evolució de las condicions dels llocs  a fi i efecte de diagnosticar, a priori, el seu detriment que favoregi el declivi de les especies i las seves poblacions

 

LES ESPECIES QUE VIUEN AL MOIANÈS

 

EN CONSTRUCCIÓ............................

 

  HOME