Grup d'Estudi de la Natura del Moianès

 

Visió Pintoresca

Visió mes Científica

Introducció a la Ornitofauna del Moianès

CATÀLEG ACTUALITZAT DE LES AUS  I OCELLS DEL MOIANÈS

Visión Pintoresca

Visión mas Científica

Introducción a la Fauna del Moianès

CATÁLOGO ACTUALIZADO DE LAS AVES Y PÁJAROS DEL MOIANÈS

Visió Pintoresca

El Moianès es una combinació de biòtop  a on hi conviuen la pressió humana típica dels indrets habitats, les activitats tradicionals del mon rural i els espais naturals encara, de moment, bastant ben conservats. La dominància de molta extensió de boscos, amb alguns indrets en llocs apartats bastant intactes , alguns prats naturals, la ramaderia extensiva, la explotació forestal,  junt amb els camps de conreu , les masies amb  les seves quintanes, la caça abusiva, més la pressió humana abans citats,  son factors determinants que condicionen la estabilitat i riquesa de la ornitofauna al Moianès. Això fa que hagin bastants especies incapaces de viure lluny del home (antropòfiles)  i especies, cada cop menys nombroses, molt sensibles a les alteracions produïdes per la seva presencia i les seves activitats, les quals requereixen indrets solitaris ( antropòfobes) per mantenir el seu cicle biològic.

Quan el caminant s’endinsa dins de un bosc del Moianès, generalment poblat de roures i o pins, i o alzines, els primers ocells que generalment li donen la benvinguda, son les petites Mallerengues, que mes aviat el seu escàndol es un sobre avis als demés congèneres, de que hi entra un intrús al territori. El caminant no tan expert o no avesat, algun cop s’endu un ensurt per el crit imprevist de un Gaig que surt volant de la part baixa d' un arbre pròxim, en senyal d’alarma. O des de dalt de un pi el vol bategant i sorollós d’un Tudó que no es tan confiat com el seus congèneres que viuen als jardins i parcs dels pobles i les vil·les. El cloqueig de la Merla que surt esparverada de dins de un matoll es un altre sorpresa  a tenir am conte. Depenent de la estació o del punt podem trobar un descarat Pit-roig que fen el cagamànecs s’allunya una mica mes endavant  del sender que el caminant va seguint. Els Pinsans amb el seu crit de avís i els seus vols d’enlairament ensenyant les dobles franges blanques cobertores de les ales i las dues plomes blanques de la cua s’aixequen del terra a pilots si es el hivern. En canvi si es primavera o el bon temps, el mascle canta des el cim mes alt d’un arbre les seves notes inimitables i anhelades per aquells ocellaires que pretenen guanyar el ram.

El caminant alguns cops sent en lo profund del frondós verd  com els pigots tamborinen els troncs i les branques seques dels arbres vells,  que per el mes sensible li recorda un regust a els comptes dels follets i les hades en el bosc. Ja no parlem dels rossinyols, els cargolets i els tallarols que en mig dels matolls ens donen les notes musicals de que la Natura es harmonia al mateix temps que es desenvolupa el drama de la vida. ¡Depredadors i depredats!. El caminant creu veure un ombra fosca que vola per en mig del bosc, els ocells han callat. Es el silenciós Esparver o el sigil·lós Astor que busca la seva presa en mig dels branquillons per que així es la llei de la selva. Uns crien molt per ser menjats per pocs.

A tot això el caminant no s’ha donat conte que des de dalt d’un arbre uns ulls mig oberts però inquiets l’estan observant. Pot ser un Gamarús, un Mussol Banyut o el petit Xot. Per aquets la seva llum es la foscor. Es per això que cal passar desapercebuts sense deixar d'observar. I potser des de el forat d’un gran roquer al costat del bosc al caminant el vigila el Gran Duc. El verdader senyor de la nit.

El caminant ja ha sortit del bosc i es als espais oberts dels prats, camps de conreu  i les voreres dels camins. De bon matí a dalt d’una branca de un vell arbre o en un pal de telèfon,  el pacient Aligot i el petit i bonic Xoriguer  prenen els primers rajos del sol o esperen sorprendre  una sargantana, un escarabat o un petit llangardaix per mata la gana matinera. Les Tórtores, els Abellerols i els Puputs formen part d’aquet decorat i les Verderoles, Cotolius o les Aloses posen la nota musical de molts matins a les quintanes del Moianès.

Ja al punt de la calor de mig matí o mig dia amb el seu vol coronat tornen els Aligots a mostrar la seva majestuositat al dominar les tècniques del vol formant part del típic decorat de una postal vivent del Moianès. Unes Cornelles travessen el cel amb el seu peculiar grall,  mentre a l’altre punta del cel  l’Àguila Marcenca també ens mostra la seva perícia del vol planejat, mentre recerca des de dalt la troballa de una serp o un llangardaix per emportar-se-la al seu niu per alimentar els seus polls ja crescuts.

I ja situant-nos a les arboredes aïllades, matolls i garrigues   a prop de les masies i poblacions, així com a molts jardins públics i privats,  les caderneres, els verdums, els gafarrons, orenetes i  com a contrapunt el cant monòton i la imatge exòtica dels puputs, i per els carrers de les vil·les i pobles els corrous dels escandalosos falciots, junt amb els eixerits Pardals que hi posen aquella nota de so, color i vida dins de l’harmonia que ens brinda a la primavera i estiu  la variada ornitofauna del Moianès. Cal afegir també un altre nou vingut, la tórtora turca que cada matí del estiu fa de gall matiner reemplaçant els desapareguts pollastres dels galliners.

Si enèsim pintant el decorat que cada espècie d’ocells ens inspira al passejar o recorre els altiplans i boscos del Moianès tindríem que escriure un llibre de mes de cent capítols

El Moianès es una combinación de biótopos donde conviven la presión humana típica de los lugares habitados, las actividades tradicionales rurales y los espacios naturales aún, de momento, bastante bien conservados. La dominancia de bastante extensión de bosques, con algunos puntos en lugares apartados bastante intactos, algunos prados naturales, la ganadería  extensiva, la explotación forestal, junto con los campos de cultivo, las masías con sus campiñas, la caza abusiva, mas la presión humana antes citada, son factores determinantes que condicionan  la estabilidad y la riqueza de la ornitofauna en el Moianès. Eso hace que haya bastantes  especies incapaces de vivir lejos del hombre (antropófilas) y especies, cada vez menos numerosas, muy sensibles a las alteraciones producidas por su presencia y sus actividades, las cuales requieren lugares solitarios (antropófobos) para mantener su ciclo biológico.

Cuando el caminante se adentra en  un bosque del Moianès, generalmente poblado de robles i/o pinos, i/o encinas los primeros pájaros que generalmente le dan la bienvenida , son los pequeños Carboneros y Herrerillos,  que mas bien el escándalo que organizan,  es un sobre aviso a los demás congéneres, de que un intruso entra dentro de su territorio. El caminante no tan experimentado, alguna vez se lleva un pequeño susto por el chillido imprevisto de un Arrendajo que sale volando desde una árbol próximo en señal de alarma. O desde la cima de un pino el ruidoso batear de una paloma Torcaz que no es tan confiada como sus congéneres que viven en los jardines y parques de los pueblos y villas de la comarca.. El cloqueo de un Mirlo que sale alarmado del interior de unos matorrales es otra sorpresa a tener en cuenta. Dependiendo de la estación o del punto podemos encontrar el provocativo Petirrojo que haciéndose el caga palos se aleja un poco mas adelante del sendero que el caminante va siguiendo. Los Pinzones con su grito de alarma y con su arranque de vuelo enseñando las dobles franjas blancas coberteras  de sus alas y las dos plumas blancas de la cola se elevan del suelo en bandadas si es el invierno. En cambio si es primavera o en verano, el macho canta desde la cima de un árbol sus notas inimitables i anheladas por aquellos pajareros que pretenden ganar el ramo.

El caminante algunas veces siente en lo profundo del frondoso verdor como los pájaros carpinteros tamborilean los troncos y las ramas secas de los viejos árboles, que para el mas sensible le recuerda aquel toque de los cuentos de duendes y hadas en el bosque. Ya no hablamos de los ruiseñores, los chochines y  las currucas que en medio de los matojos nos dan las notas musicales de que la Naturaleza es armonía al mismo tiempo que se desarrolla el drama de la vida. ¡ Depredadores y depredados! El caminante cree ver una sombra oscura y silenciosas que vuela por en medio del bosque, los pájaros han silenciados sus cantos. Es el silencioso Gavilán o el sigiloso Azor que busca su presa en medio del ramaje por que así es la ley de la selva. Unos crían mucho para ser comidos por unos pocos.

Con todo eso el caminante no se ha percatado que desde lo alto de un gran árbol unos ojos abiertos pero inquietos le están observando. Puede ser un ........, un Búho Chico o el pequeño Autillo. Para todos estos su luz es la oscuridad. Es por esto que les conviene pasar desapercibidos sin dejar de observar. Y puede ser que desde el agujero de un pedregal al lado del bosque al caminante lo vigila el Búho Real. El verdadero señor de la noche.

El caminante ya ha salido del bosque y se encuentra en los espacios abiertos de los prados, cultivos y en los márgenes de los caminos. De buena mañana en una rama de un viejo árbol o en un poste de teléfono, el paciente Ratonero y el pequeño pero bonito  Cernícalo toman los primeros rayos de sol o esperan sorprender una lagartija, un escarabajo o un pequeño lagarto para mitigar el hambre mañanero. Las Tórtola, y las Abubillas forman parte de este decorado y los Escribanos, las Totovías o las Alondras ponen la nota musical de muchas mañanas en la campiña del Moianès.

Ya en el punto de la calor de media mañana o de mediodía con su vuelo coronado vuelven los Ratoneros a mostrar su majestuosidad en dominar las técnicas de vuelo formando parte del típico decorado de una postal viviente del Moianès. Unas Cornejas cruzan el cielo con su peculiar graznido, mientras en la otra punta del cielo el Águila Culebrera también nos muestra su pericia en el vuelo planeado mientras busca desde las alturas a una culebra o un lagarto para llevársela al nido y alimentar a sus pollos ya crecidos.

Y ya situándonos en las arboledas aisladas, matorrales, carrascos cercanos a las masías y poblaciones, así como en muchos jardines públicos y privados, los Jilgueros, los Verderones, los Verdecillos, las Golondrinas y como contrapunto el monótono canto i la imagen exótica de la Abubilla, y por las calles y los pueblos las recuas de los bulliciosos Vencejos, junto con los avispados Gorriones  que ponen aquella nota de sonido, color y vida dentro de la armonía que nos brinda l a la Primavera y en verano la variada ornitofauna del Moianès. Hay que añadir otro nuevo llegado, la Tórtola Turca que cada mañana de verano hace de gallo mañanero reemplazando a los desparecidos  de los gallineros.

Si fuésemos pintando el decorado de cada especie de pájaros que nos inspira al pasear o recorrer los altillanos y bosques del Moianès tendríamos necesidad de escribir u libro de mas de cien capítulos.

 

 Visió mes Científica

 

La Ornitofauna Catalana pertany a la regió Paleàrtica i junt amb altres indrets del Sud d'Europa i Nord d'Africa constitueix la subregio Mediterrània. La característica climatològica de la Mediterrània durant  la tardor, la qual es mes plujosa i amb temperatures suaus faciliten la floració i fructificació de moltes plantes. Això junt amb  un hivern generalment sense unes temperatures negatives extremes, constitueixen una abundància d’aliment i un confort que afavoreix el acolliment de moltes aus i ocells del Centre i Nord d'Europa. Es per això que hi ha mes abundància i varietat d'aus i ocells per aquets mesos que al estiu i la primavera.

Al Moianès tot i tenint en conte que la climatologia te certes influencies continentals succeeix idènticament el mateix, a excepció d’algunes espècies  mes sensibles que prefereixen la climatologia mes temperada del Sud del País.

La concentració  en quantitat, d’aus al Moianès no es ni molt menys com podria ser la que hi ha en uns aiguamolls, en un delta o a les costes marines. Fen una volta per el camp, una persona no versada en el tema no arriba a distingir maces varietats d’ocells donats dels que solen viure mes a prop nostre o las que es deixen veure mes fàcilment. I es que els ocells de bosc son mes discrets per ser observats i això requereix una metodologia i paciència.

N’obsta’n, entre les que hi son tot el any, las que venen a la tardor per passar el hivern,  i les que venen a la primavera per criar i passar part o tot el estiu, quasi un centenar i mig d’espècies, poblen els boscos, prats, conreus , vil·les i pobles de la comarca. Es la  ornitofauna de muntanya mitja i rural. La absència de grans cingleres i barrancs fa que algunes especies típiques d’aquets habitats, com les gran rapinyaires i voltors, siguin nomes de pas per el cel del Moianès però en canvi podem gaudir de quasi totes les especies típiques dels prats, camps i  boscos.

La manca de rius amb ser-te envergadura fa que aus típiques de les ribes  siguin poc abundants, però hi son. La construcció de preses o tolls naturals com, entre d’altres,  la de Castellcir, de Granera, La Tosca o del Parc del Moli Nou a Moià fan que aquets paratges siguin l’atracció d’aus de ribera i punt de parada de  migratòries que solen travessar el cel de la comarca i d’altres especies que al disposar d’aquets indrets els atrauen o els han colonitzat tímidament tan sigui per niar com per passar el hivern. El Ànec Coll Verd, la Polla d’aigua, el Bernat Pescaire, el Corb Marí i d’altres especies d'aus aquàtiques i de ribera son uns clars exemples.

 

 

Als boscos del Moianès  i viuen pràcticament  totes les aus i ocells que son típiques d’aquet medi, exceptuant les que estan adaptades a l’alta muntanya o als boscos d’avets,. N’obsta’n cal destacar la presencia  molt restringida del Pigot Negre, una joia faunística dels Pirineus que te tendències expansives cap a les comarques properes del sud.

 

La conservació i protecció d’aquets indrets sense perdre la funció per la qual son aprofitats o han set construïts,  indudablement fomentarien l’atracció i establiment de bastant avifauna i altres especies de ribera que passarien a constituir un altre pesa mes del patrimoni natural del qual el Moianès s’han podria aprofitar perfectament.     Avui que la observació de la natura entra a formar part de la didàctica a les escoles i de la sensibilitat de molts ciutadans a molts indrets que tenen la sort, com el Moianès ,de disposar de paratges com els que hem descrit, han organitzat punts d’observació de aus i ocells que no solament prestigien el entorn a on es troben si no que donen nom a poblacions que fins la data son desconegudes,  entren a formar part del circuit de tot el mon com a punts a on es conserva i fomenta la natura i  com no es un eslavó mes a afegir a les possibilitats de  la economia sostenible d’aquell indret. Els moviments de aficionats ornitòlegs per la Península, Europa i el mon, amb tot el que comporta, constitueix un factor econòmic emergent bastant important que al nostre parer no cal perdre’l de vista.

¿ PER QUÈ CAL  PROTEGIR LES AUS I OCELLS DEL MOIANÈS ?

¿ POR QUÉ ES NECESARIO PROTEGER LAS AVES Y PÁJAROS DEL MOIANÈS?

INDEX "ORNITOFAUNA"

  HOME

Visites Excepcionals

RUTES DE LES AUS MIGRATÒRIES DE GRAN RECORREGUT

Visitas Excepcionales

 

El Moianès deguda a la seva situació geogràfica no es un punt de pas de les rutes d’aus migratòries de gran recorregut. Les corrents mes properes es situen en el litoral, pre-litoral i en menor escala en el Llobregat. N’obsta’n a vegades sol succeir que grups o individus espontanis que solen volar molt alts o en solitari varien quelcom la seva ruta principal d’acord amb les tèrmiques que els desplacen creuant llocs no tan habituals. Això va succeir a finals del mes d’agost del 2000 en la que un estol de Cigonyes comuns aterraren a les teulades i camps propers de Moià per passar la nit. 

A les fotografies es capta el dia següent a les onze del matí quan les aus s’eleven lentament per aprofitar las corrents tèrmiques d’aire i reprendre el seu viatge cap el sud i arribar al continent Africà i passar el hivern.

En la Primavera del 2006 com a fet extraordinari un grup de grues amb la seva clàssica formació en forma de V va creuar el Moianès en direcció al països del centre i Nord de Europa on es reproduiran durant la primavera i el estiu.

Casos aïllats d’aus divagants creuant el Moianès durant l’emigració  ni han nombroses constatacions

El Moianès debido a su situación geográfica no es un punto de paso de las rutas de las aves migratorias de gran recorrido. Las corrientes mas cercanas se situan en el Litoral , Pre-Litoral y en menor escala en el Llobregat. No obstante a veces sucede que grupos o individuos espontáneos que suelen volar a gran altura o en solitario varían algo su ruta principal de acuerdo con las térmicas que los desplazan  cruzando lugares no habituales. Esto sucedió a finales de Agosto del 2000 en la que un bando de unas doscientas cigüeñas comunes aterrizaron en los tejados y campos lindantes de Moià para pasar la noche. En las fotografías se capta al día siguiente a las once de la mañana cuando las aves se elevan lentamente para aprovechar las corrientes térmicas de aire y reanudar su viaje hacia el sur para llegar al continente africano y pasar el invierno.

En la Primavera del 2006 como echo extraordinario un grupo de grullas con su clásica formación en forma de V cruzó el Moianès en dirección a los paises del centro y norte en donde se reproducen durante la primavera y el verano.

Casos aislados de aves divagantes  cruzando el Moianès durante la emigración hay bastantes constataciones

 

Si, en aquesta web, ens atenguéssim a fer una descripció científica de les aus del Moianès, a mes de les característiques de cada espècie, tindríem que fer referència a la Classe a la que pertany, a la Subclasse, al Ordre, al Subordre, a la Família, a la Subfamília, al Gènere i per últim a la Espècie, així com el Nom Científic. No es el nostre objectiu, dons com hem manifestat en altres apartats,  es una web de tipus didàctic amb un llenguatge col·loquial, sobre tot, entenedor per els infants, els no iniciats i públic en general.

Així dons el catàleg de les aus i altre fauna que anirem publicant, l’organitzarem per Famílies i dins de cada família les Especies que hi han a les nostres contrades. En el cas de les aus hi descriurem les espècies que viuen tot el any (Sedentàries) las quals constarà com a nidifica’ns junt amb les  que només venen a la primavera per criar (Estivals) i les que arriben a la tardor per passar el hivern (Hivernants). Totes les especies descrites es basen en observacions directes.

A cada espècie hi ha una petita informació descriptiva, la seva dieta i el hàbitat a on las podem observar en el Moianès. Tot això sense cap tecnicisme. També indiquem amb un signe específic si es troba en fase crític de perill de desaparèixer de la comarca, si poden freqüentar els nostres jardins  a menjar a les menjadores artificials o a criar a les caixes-niu.

Per a mantenir la seguritat de les aus rapinyaires, les aus nocturnes i altres especies en fase crítica ometrem detalls dels seus emplaçaments

 

 

Si, en esta web, nos centrásemos a hacer una descripción científica de las aves del Moianès, además de las características de cada especie, tendríamos que hacer referencia a la Clase a la que perteneces, a la Subclase, al Orden, al Suborden, a la Familia, a la Subfamilia, al Género y por último a la Especie, así como el Nombre Científico. No es nuestro objetivo, pues como hemos manifestado en otros apartados, es una web de tipo didáctico con un lenguaje coloquial, sobre todo, entendedor para los niños, los no iniciados y el público en general.

Así pues el catálogo de las aves y la otra fauna que iremos publicando, la organizaremos por Familias y dentro de cada familia las Especies que hay en nuestros parajes. En el caso de las aves describiremos las especies que viven durante todo el año (Sedentarias) las cuales constarán como nidificantes junto con las que solo vienen en Primavera para criar (Estivales) y las que llegan en el otoño para pasar el invierno (Invernantes). Todas las especies descritas se basan en observaciones directas.

En cada especie hay una pequeña información descriptiva , su dieta y el hábitat donde la podemos observar en el Moianès. Todo ello sin ningún tecnicismo, También indicamos con un signo específico si se encuentra en fase crítica de peligro de desaparecer de la comarca, si pueden frecuentar los jardines a comer a los comederos artificiales o criar en cajas nido.

Para mantener la seguridad de las aves de rapiña, las aves nocturnas y otras especies en fase crítica omitiremos detalles de sus emplazamientos

 

  HOME