
Tots els coloms domèstics son originaris
del Colom Roquer el qual científicament es coneix per Columba livia.
Els coloms que viuen i crien als nostres carrers, sotateulades,
places i campanars son descendents de coloms domèstics que han
deixat la dependència directe del home per tornar als seus
hàbits assilvestrats, sense abandonar el àmbit antropogen. A
Catalunya i en els habitats rurals s’han creuat de nou amb els
Coloms Roquers silvestres constituint una subespècie - Columba livia livia
– els quals, uns com els seus parents originaris solen campar
per els camps de cereals i conreus crien en les cingleres i
penya-segats. En canvi ni han d’altres que no han perdut la seva
dependència del home i crien i viuen per els carrers, places i
campanars per que en ells troben el refugi adequat per criar,
l’alimentació necessària per la seva sustentació i una protecció
contra els seus depredadors naturals mes directes.
Per el temps de la sembra i la collita dels cereals es formen
estols bastants nombrosos amb individus que es passen el dia
deambulant per els camps a fi i efecte de menjar els grans que
queden estesos per terra mentre que per la nit tornen als seus
refugis habituals a dins dels pobles. Així dons per aquesta època hi ha molta
activitat viatgera d’aquestes aus des de els pobles als camps
Al no existir en prou feines un factor natural que
reguli la seva expansió fa que en molts llocs la colonització
d’aquets coloms es transformi em una verdadera plaga causant
despeses econòmiques considerables a les granges, graners,
desperfectes i brutícia als edificis a on nien i a on
s’instal·len

El fàcil accés que tenen els coloms en aconseguir aliment ja
sigui en sitges i graners de fàbriques i granges o be per que
se els hi dona menjar als carrers i a les places per part
d’ànimes caritatives i protectores, mes sense els seus
depredadors naturals ha fet que s’hagin expandit de tal manera
que es molt costós tan econòmicament i de forma, controlar-los.
Si
ens basem amb la ecologia mes estricte i real, fora de tota
sensibilitat, comporta un desequilibri considerable que cal
esmenar. Per una banda amb el retorn dels seus depredadors
naturals i per l’altre, com que aquets desprès de tants anys
d’absència no donarien l’abast en equilibra-ho , s’ha de
intervenir a base de controlar les poblacions de coloms de
forma racional inclosa la intervenció de l’administració. Per
part dels ciutadans no donar menjar o que no tinguin accés a
fonts d’aliments, tapar els forats on poden niar, tancar les
finestres i accessos de cases velles o no habitades. Tampoc es
tracta de fer una eliminació massiva per mantenir aquest
equilibri. A moltes ciutats grans com
Ginebra, Niça,
Basilea, Florencia,
Barcelona a on els coloms
son un veritable problema, inclòs de salubritat, es pretén
aplicar un programa d’esterilització. Això es costos i car però
es una probable solució.
A Barcelona s’ha establert un altre programa que consisteix en
la reintroducció del Falcó Peregrí
a la ciutat com a depredador natural dels mes directes dels
coloms amb el objectiu
de eliminar-los. Personalment penso que es necessitarien
molts falcons els quals no hi cabrien, per espai vital, al cel
de Barcelona no solament per eliminar-los si no també per
dissuadir que els coloms desapareixien de la ciutat. Però això
forma part d’altres interessos i es un altre historia que aquí
al Moianès, de moment, no ens pertoca. Si el home
avés
conservat els depredadors el problema del excés de
coloms al carrer el veuríem de forma diferent sense deixar de
formar part de la fauna urbana de les nostres vil·les i pobles.
EL ESTAT SANITARI DELS
COLOMS DEL CARRER
A
la natura les poblacions dels animals estan regulades per la
riquesa prolífica de les especies que ocupen els esglaons
inferiors de la escala tròfica. Es a dir, els que serveixen
d’aliment per els que estan en el esglaó superior. I els que
estan a dalt , es a dir que depenen dels inferiors per
viure, no tenen una descendència tan abundant com aquells dons
per contra es autoeliminarien per no poder subsistir.
ESTRUCTURA ECOLOGICA DE LA ACTUAL FAUNA
DEL MOIANES
.Tot això va a la vegada en consonància
per les èpoques del any en abundància d’aliments que es quan es
desenvolupa l’època de la cria per que arribi a bon fi. Com hem
dit en el apartat anterior la manca dels seus depredadors
directes, mes la facilitat d’aconseguir aliment durant tot el
any ha resultat un excés de població de coloms del carrer.
Tot excés incontrolat te riscos que provoquen conseqüències.
Els essers vius estem exposats a contraure malalties ocasionades
per diversos agents patògens. - Virus, Bacteris, Fongs,
Paràsits..... etc. El fet de ser mes o menys resistents a elles
depèn d’aspectes genètics, de l’edat i de la qualitat de vida.
Els coloms del carrer son molt rústics i forts. Estan exposats a
les malalties i parasitismes pròpies que afecten als mateixos
coloms. El risc per els humans es minso. En una situació natural
els coloms que son dèbils, per que son vells o molt joves, per
causes genètiques, per caràcter o per malaltia son las víctimes
dels seus depredadors, mantenint així el equilibri de la seva
població.
Un col·lectiu sense depredadors naturals i amb aliment abundant
durant tot el any no te cap auto control natural de la seva
població i pot suportar als individus amb defectes genètics, als
joves escanyolits, als de molta edat, als ferits i mutilats
inclosos els malalts que es tornen en crònics de les mateixes
infeccions al mateix temps que aquets agents patògens es poden
tornar mes virulents, amb possibilitats de mutacions els quals
amplien les seves fronteres colonitzant fora dels mateixos
coloms a altres especies.
Al medi rural com el del Moianès, els coloms es desenvolupen en
un medi bastant sanejat però que pot complicar-se si no
s’exerceix un control. En canvi en aquells llocs on els coloms
cerquen aliment entre la brossa, abocadors i altres fonts
contaminants, els riscos d’infectar-se i fer de vehicle de
malalties transmissibles es major.
La esmentada Grip Aviaria de la que tant es va
instrumentalitzar, parlar i escriure en els medis informatius el
passat any, al igual que el de les Vaques Boges els anys
anteriors. Ni eren malalties noves ni han desaparegut de cop.
Simplement aquet any hi han altres temes mes interessants per
les estadístiques d’audiència, lectura i altres aspectes.
Personalment he de confessar que am preocupa els rebrots de
Tuberculosi entre els humans malaltia la qual el nostre país
havia eradicat. Rebrot motivat per el que sembla, segons les
autoritats sanitàries, en motiu de l’arribada d’emigrants
incontrolats que provenen de països que encara subsisteix
aquesta malaltia i malgrat tot no es fa molta èmfasi a la opinió
publica.
Els coloms no son vectors propagadors de la Grip Aviaria H5N1
que es la que afecta als humans, però com es un virus que molt
fàcilment mutant no es pot baixar la guàrdia. Encara que
s’ha detenir en conte que el grau de salubritat que existeix en
els països on aquets brots han afectat als humans no es mateix
que el nostre.
Pensem dons que no ha d’haver motiu d’alarma amb la presencia
dels coloms de carrer al Moianès, dons com hem dit al principi,
pateixen com els altres essers vius de malalties i parasitismes
que en aquet cas son las pròpies dels mateixos coloms, les quals
no tenen cap incidència directa amb els humans. N’obsta’n
insistim, que per part dels gestors municipal deuen
previndrà controls sanitaris rutinaris. Primer per que no es
reprodueixin en excés i segon per detectar que el seu estat
sanitari es el correcte i no crear desaprensions per part dels
ciutadans. No hem d’oblidar que els coloms encara que siguin del
carrer formen part del patrimoni natural i de la historia dels
carrers i monuments dels nostres pobles.
ELS
DEPREDADORS NATURALS DELS COLOMS
Tot
aquet rol, com tot el que afecta al desequilibri de la natura, entra
a formar part de la roda destructora que gira sempre en el mateix
sentit per la intervenció de una manera o altre la ma del home. Per
exemple al Moianès com a molts altres llocs, es van pràcticament
eliminar les aus rapinyaires. El Astor i el Falcó son els seus
depredadors mes directes dels coloms, però la pressió que han
sofert per part dels humans fan que aquets caçadors es desenvolupin
per els medis llunyans als antropògens, mostrant un desconfiança
total a la presencia humana.

Un Falco Peregrí emprat per la cetreria en una fira de
caçadors al principat D'Asturies
Un halcón Peregrino empleado para la cetreria en una feria de
cazadores en el principado de Asturias

El falcó es una
rapinyaire que caça a cel obert i quan no cria , generalment, es
menja la presa en mig dels camps o prats. Aquesta instantània
correspon a les restes de un colom caçat i devorat per un falcó
a la plana del Moianès.
El halcón es una ave
de rapiña que caza a cielo abierto y cuando no cría,
generalmente, se come su presa en medio de los campos o
prados. Esta instantánea corresponde a los restos de una
paloma devorada por un halcón en la plana del Moianès
Primer
les lleis de l’antic regiment que considerava a les aus rapinyaires
i a altres animals carnívors de la nostra fauna – Alimañas Dañinas -
compensant a qui presentava les potes seques d’aquestes aus o la
pell si eren animals de pel, com a testimoni per haver-les caçat.
Tot i desprès de ser abolides aquestes lleis i prohibides aquestes
practiques va continuar i continua el extermini furtiu . Per una
banda per suposadament protegir els cotos de caça i per l’altre
banda per aconseguir ous o pollets molt valorats al mercat negre
destinats a la cetrería, col·leccionistes o simplement per que una
au rapinyaire embalsamada damunt de la xemeneia o la llibreria,
adorna molt (?). Avui a base de lleis de protecció i de programes de
reintroducció s’ha anat recuperant i estabilitzant la seva població.
N’obsta’n al Moianès encara es deficitari d’aquestes aus i la
majoria de les que sobrevolen per la comarca solen ser de les
comarques o els parcs naturals propers. Aquesta situació ens
obliga als naturalistes a guardar confidencialment les ubicacions
del seus nius per evitar els espolis i als furtius desaprensius.
Mentre
a la resta de la Europa comunitària la conservació i el respecte de
a fauna es regeix amb el Annexa III de La Convenció de Berna, a la
Iberia l practiquem “Ave que vuela a la cazuela” sense anomenar
altres espectacles “culturales".