Sense cap dubte, com succeeix a tot el planeta, els animals invertebrats, entre ells els insectes, constitueixen la mes nombrosa de la fauna del Moianès. Amb centraré exclusivament amb els vertebrats majoritàriament terrestres, dons son als que fins la data he dedicat el temps i amb els que he adquirit mes experiència. Comprenen majoritàriament las aus i ocells. La meva especialitat. I els he segueixen els mamífers, els rèptils i els amfibis.

El Moianès esta situat en el ampli marc de la Depressió Central. Tot i tenint en conte que la majoria dels municipis que la composen pretenen que sigui una comarca, de moment,  no es reconeguda administrativament com a tal dons es a cavall entre las del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Si ens basem amb les seves característiques geogràfiques, físiques i naturals, posseeix una diferenciació molt notable que li dona una identitat  pròpia. Aquesta condició es fa evident quan apareix per la seva basant nord est com a balcó sobre la Plana de Vic y els Pirineus. El seu límit de llevant, queda delimitat per la Serralada Prelitoral, amb la presencia visible del Montseny, i per el sud i oest forma un altiplà respecte al Pla del Bages fen també de balcó sobre Montserrat i de corredor biològic amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

El meu treball es desenvolupa a les àrees dels   Torrents del Gai i Riu Sec, als serrats de la Llebre i les Closanes, a la riera de l’Om, la serra Soler, al Puig Rodó, la Vall de Marfà,  El Pla de Santa Maria de L’Estany, El Port de la Pollosa a Collsuspina, La Sauva Negre a Castellcir, paratges considerats Espais d’interès Naturals . He de manifestar la meva incredulitat i el meu desencís per la mala conservació de molts d’aquets meravellosos paratges.

 

Sin duda alguna, como ocurre en todo el planeta,  los invertebrados, entre ellos los insectos,  constituyen la fauna mas abundante y numerosa de la fauna del Moianès. Me centraré exclusivamente con los vertebrados mayoritariamente terrestres, que es lo que hasta la fecha he dedicado el tiempo y con los que he adquirido mas experiencia. Estos comprenden prioritariamente las aves. Mi especialidad. Les siguen los mamíferos, los reptiles y los anfibios.

El Moianès está situado en el amplio marco de la Depresión Central Catalana. Aunque la mayoría de los municipios que la comprenden pretenden que sea una comarca, de momento, no es reconocida administrativamente como tal pues en la actualidad está a caballo entre las del Bages, Osona y el Vallés Oriental.

Si nos basamos con sus características geográficas, físicas y naturales, posee una diferenciación muy notable que le da una identidad propia. Esta condición se hace evidente cuando aparece por su lado Noreste como balcón sobre la Plana de Vic y los Pirineos. Por su lado de levante queda delimitado por la Serrellada Prelitoral, con la presencia visible del Montseny, y por el sur y oeste forma un altiplano con respecto al Pla del Bages haciendo también de balcón sobre Montserrat y de corredor biológico con el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt.

Mi trabajo se desarrolla en las áreas de los Torrents del Gai i Riu Sec, los serrats de la Llebre i les Closanes, a la riera de l’Om, la serra Soler, al Puig Rodó, la Vall de Marfà,  El Pla de Santa Maria de L’Estany, El Port de la Pollosa a Collsuspina, La Sauva Negre a Castellcir, parajes considerados Espacios de Interés Natural . He de manifestar mi incredulidad desencanto por la mala conservación de muchos de estos maravillosos parajes.

El Moianès als Quatre Vens  El Moianès a los Cuatro Vientos

Al nord-est el Moianès limita amb la Plana de Vic

A la basan sud - oest del Moianès limita amb el  Pla del Bages

Puig Rodò 1054 metres

Pastures al Puig Rodò

Els característics i monotons gronys  que borejen la part nord de la plana de Moià

La plana del Moianès desde els Gronys

La fajeda de la Sauva Negra

Al sud oest Montserrat

Al est el Montseny desde el port de La Pollosa

Al sud el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

Es tracta d’un país de relleu monòton constituït per formes pesades i repetitives pertanyents al complex sedimentari de l’eocè. Les calcàries, les margues i els gresos formen tascons de conglomerats horitzontals que ocasionen un paisatge tabular, estructurat en plans segons les capes de més duresa. L’altitud mitjana és de 700 metres sobre el nivell del mar, però alguns cims com el Puig Rodó, el serrat de Sant Joan, la costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons arriben a sobrepassar els 1000 metres.

Els torrents i les rieres hi apareixen encaixonats profundament, són abundosos i d’importància diversa. El corrent més notable és el riu Calders, afluent del Llobregat; on van a parar pràcticament tots els altres cursos d’aigua, com ara les rieres de Marfà o de Rubió. És al Moianès on s’estableix la divisòria d’aigües entre el sistema que va a parar al Llobregat i el que porta al Congost-Gurri i que finalment condueixi al Besòs

La situació elevada del Moianès i el fet que no hi ha cap barrera de muntanyes fa que no afavoreixi la condensació del vapor d’aigua y això es la causa una pluviositat i humitat relativa menor respecte a altres zones limítrofes. Això  condiciona la climatologia i també les temperatures amb un contrast respecte al dia i la nit bastant diferenciades. En general molt baixes al hivern i bastant altes al estiu.

Se trata de un país de relieve monótono constituido por formas pesadas y repetitivas perteneciente al complejo sedimentario del período eoceno. Las rocas calcáreas, y los gres forman cuñas de conglomerados horizontales que ocasionan un paisaje tabular estructurado en planos según la capa de dureza. La altitud media es de 750 metros sobre el nivel del mar pero algunas cimas como el Puig Rodó, el Serrat de Sant Joan, la Costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons llegan a sobrepasar los 1000 metros.

Los torrentes y riachuelos aparecen encasillados profundamente, son abundantes y de importancia diversa. El mas corriente es el río Calders , afluente del Llobregat donde desembocan todos los otros cursos de agua , como los riachuelos de Marfá o de Rubió. Es en el Moianés donde   se establece la línea divisoria fluvial entre el sistema que desemboca en el Llobregat y el que lleva al Congost-Gurri que finalmente conduce al río Besós.

La situación elevada del Moianès y el hecho de que no haya ninguna barrera de montañas hace que no favorezca la condensación del vapor de agua y esta causa origina una pluviosidad y humedad relativa menor con respecto a otras zonas limítrofes. Eso  condiciona la climatología y también las temperaturas con un contraste  respecto al día y la noche bastante diferenciadas. En general muy bajas en invierno y bastante altas en el verano.

La Flora Característica del Moianès

Tot aquest conjunt de circumstancies fan que el Moianès sigui una barreja de clima Continental i Mediterrani el qual ho evidencien les característiques de la seva flora de tipus Euro-Siberiana

Partint de la Comarca d’osona amb el seu espectacular declivi que constitueix el port de la Pollosa (950 metres). tot i tenint amb compte que les zones de cultiu irrompen el paisatge, dominen restes de boscos de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) barrejats a algunes àrees amb pi blanc (pinus halepensis). Boscos de roure de fulla petita (Violo-Quercetum Fagineae) i clapas de garrigas (Quercetum rotundifoliae) . Es notable la poblaciò del sotabosc amb abundància de Boix (Subas buxetosum)

Per on limita al Vallés Oriental, als termes de  Granera i Castellterçol , el primer molt malmès per els incendis,  es fa molt rellevant la poblacio del pi roig (Pinus Sylvestris). Son notables algunes pinedes com les de la Fàbrega i la del sector de Marfà. Al terme d’Oló per contra abunden els boscos poblats de  Pinasses (Pinus Nigrus).

A mida que ens desplacem cap al SSW els boscos es diferencien per l’abundància de pi blanc, pinasses i  pins pinyoners (Pinus pinea). Al municipi de Calders aquest boscos es fan mes densos i espessos.

Anyalment, en las àrees desvestides, típiques a algunes zones de  la comarca, apareixen singulars prats de  nebulosa (Brachypodio-Stipetum mediterranae) notables a mes per alguna raresa floral, però en definitiva son les joncedes els que predominen aquest espais desforestats. Els fressares i bardisses son també freqüents.

Cal destacar que al límit del terme de Castellcir amb el de Sant Martí de Centelles a la Sauva Negra i a la riera de Fonstcalent es troben fagedes en punts aïllats. 

 

Todo este conjunto de circunstancias hacen que el Moianès sea una mezcla de clima Continental y Mediterráneo el cual lo evidencian las características de su flora de tipo Euro-Siberiana

Partiendo de la comarca de Osona en su espectacular declive que constituye el puerto de la Pollosa 950 mtrs. aunque las zonas de cultivos irrumpen en el paisaje,  dominan restos de bosques de roble martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis)mezclados en algunas zonas con pino blanco (pinus halepensis). Bosques de  roble de hoja pequeña (Violo-Quercetum Fagineae) y franjas de Carrascas (Quercetum rotundifoliae) Es notable la población del sotobosque con abundancia de Boj (Subas buxetosum)

Por donde limita al Vallés Oriental, en los términos de Granera y Castellterçol, el primero casi destruido por los incendios, se hace relevante la población del pino rojo (Pinus Sylvestris). Son notables algunos pinares como los de la Fábrega y la del sector de Marfá. En el término de Oló abundan, en cambio, los bosques poblados de pino negro (Pinus Nigrus)

 y a medida que nos adentramos en ella con dirección al SSW los bosques se diferencias por la abundancia de pino blanco, borrajo y hasta piñonero. Llegando al extremo el cual pertenece al municipio de Calders estos bosques se vuelven mas densos y espesos.

Anualmente, en las áreas desnudas, típicas en la comarca, aparecen singulares prados de nebulosa (Brachypodio-Stipetum mediterranae), notables además por alguna rareza floral, pero en definitiva son los junciales los que predominan estos espacios desforestados.

Hay que destacar que en el límite del término de Castellcir con el de Sant Martí de Centelles a la Sauva Negra y en la riera de Fonstcalent se encuentran hayedos en puntos aislados.

 

 

La meva visió sobre la Fauna Actual del Moianès

Mi visión sobre la Fauna Actual del Moianès

La composició variada dels boscos del Moianès en quan a arbres de fulla caduca i perenne , els petits prats que emergent de forma improvisada, els matolls, les parcel·les i camps de conreu especialitzades majoritàriament al cultiu de cereals, las pastures, els marges dels torrents, rierols i petits estanys que els componen, mes la climatologia amb certes pintes de clima continental fan que el biòtop del Moianès encara sigui útil per albergar una variada fauna però cada cop mes pobra, deguda a la pressió del home que exerceix en el medi ambient:  Urbanitzacions, pistes forestals massa transitades per vehicles a motor, carreteres, expansió perimetral, la caça, baix el meu punt de vista massa intensiva. - Crec que es necessari un temps prudencial de recuperació de les especies cinegètiques.- la massificació dels buscadors de bolets, la pol·lució acústica, els gats domèstics assilvestrats, gossos abandonats.... etc fan que aquesta, sobre tot els pocs mamífers i aus rellevants que hi han , tinguin que viure en un medi hostil que no es el seu i per lo tant actuar de forma molt sigil·losa, desapercebuda als ulls humans o desaparèixer.

Els innumerables torrents i rierols que travessen el Moianès poden acollir i donar vida a una fauna molt característica que de no medià està molt amenaçada de desaparèixer Los innumerables torrentes y riachuelos que atraviesan el Moianès pueden albergar y dar vida a una fauna muy característica que de no remediarse está muy amenazada de desaparecer

 

 Tos aquest inconvenients, mes la limitació dels corredors biològics que enllacen el Moianès amb altres grans reserves d’espais naturals protegides, han fet que desapareix-hi’n els elements vertebrals de la mateixa, i en conseqüència els animals dominants superiors de la estructura faunística de la zona. Això també ha fet proliferar altres especies  fins a transformar-les en verdaderes plagues, sen avui per avui una cadena totalment desequilibrada que de no posar remei l’administració i la conscienciació de la opinió pública en pocs anys serà dramàtica  per el futur de la fauna de la comarca . A això haig de posar especial èmfasi també amb el us i abús de plaguicides químics i productes no biodegradables que alteren la microfauna del subsòl i del medi en detriment també de la flora, que per últim qui pagarà las conseqüències serà la qualitat de vida de la zona i els seus habitants.

Sense perdre de vista, en absolut, el creixement  demogràfic, però regulat, i el desenvolupament econòmic de la comarca amb tot lo que això comporta considero que quins siguin el responsables del medi ambient i de la gestió de govern, tant dels Municipis de la zona, com de les conselleries corresponents, deuen posar a proba la seva valia , la seva política i eficàcia, sense oblidar, per suposat, que la conscienciació del seus habitants, l’educació a les escoles,  la promoció al carrer i las accions i moviments de las associacions naturalistes i ecològiques, son vitals.

N’obsta’n diverses àrees del territori, d’elevat valor ecològic i paisatgístic amb espècies tant vegetals com animals que requereixen un tractament especial, han estat incloses al Pla d’espais d’interès Natural (PEIN). El pla forma part de la llei d’espais Naturals (12/1985) de la Generalitat de Catalunya i és un instrument de planificació territorial amb categoria de pla territorial sectorial.

Al Moianès, aquests espais són: L’espai Marfà, Moianès i la Sauva Negra. Ara convé la continuïtat i eficàcia de la gestió. Com he dit al principi, manifestar el meu desencís per la mala conservació de molts d’aquets meravellosos paratges. Seran papers mullats ?

La composición variada de los bosques del Moianès en cuanto a árboles de hoja caduca y perenne, los pequeños prados que emergen de forma improvisada, los matorrales, las parcelas de labranza especializadas mayoritariamente en el cultivo de cereales, los pastos,  los márgenes de torrentes, riachuelos y pequeños estanques que los componen mas la climatología con ciertas pintas de continental hacen que la fauna del Moianès aún sirva para albergar una variada fauna pero cada vez mas pobre debido a la presión que ejerce el hombre sobre el medio ambiente: Urbanizaciones, pistas forestales demasiado transitadas por vehículos a motor, carreteras, expansión perimetral, la caza a mi juicio excesivamente intensiva.- Creo que es necesario un tiempo prudencial para la recuperación de las especies cinegéticas.- la masificación de los buscadores de setas, la polución acústica, los gatos domésticos asilvestrados, perros abandonados rtc... etc.  hacen que esta, sobretodo los pocos mamíferos y aves relevantes que hay ,  se tenga que desenvolver en un medio hostil que no es el suyo y por lo tanto actuar de forma muy sigilosa para pasar inadvertida a los ojos humanos ó desaparecer.

Todos estos inconvenientes mas la limitación de los corredores biológicos que enlazan el Moianès con otras grandes reservas de espacios naturales ha hecho  desaparecer los elementos vertebrales de la misma, y en consecuencia los  dominantes superiores de la estructura faunística de la zona. Esto ha hecho proliferar otras especies hasta transformarlas en verdaderas plagas siendo hoy por hoy una cadena totalmente desequilibrada que de no poner la administración, remedio, en pocos años será dramática para el futuro de la fauna de la comarca. En esto debo poner énfasis también en al uso y abuso de plaguicidas químicos y productos no biodegradables que alteran la microfauna del suelo y medio  en detrimento tambien de la flora, que por último paga las consecuencias la calidad de vida de la zona y sus habitantes.

Sin estar de espaldas, en absoluto, en el desarrollo demográfico y económico de la comarca con todo lo que eso comporta considero que quienes sean responsables del Medio Ambiente , tanto de los Ayuntamientos de la zona , como de la Consellería correspondiente, deben poner a prueba su valía , sus políticas y su eficacia, sin olvidar por supuesto que la concienciación por parte de los habitantes, la educación en las escuelas, la promoción en la calle y las acciones y movimientos de las asociaciones naturalistas, son vitales.

No obstante diversas áreas del territorio, de elevado valor ecológico y paisajístico en especies tanto vegetales como animales que requieren un tratamiento especial, han estado incluidas en el Pla de Espais Naturals (12/1985) de la Generalitat de Catalunya y es un instrumento de planificación territorial con categoría de Pla Territorial Sectorial.

En el Moianès, estos espacios son: El espacio Marfà, Moianés y la Sauva Negra. Ahora conviene la continuidad y eficacia de la gestión. Como he dicho al principio, manifestar mi desencanto por la mala conservación de muchos de estos maravillosos parajes. Será papel mojado ?

Els corriols i altres senyals que es troben per el mig del bosc demostren que  els pocs mamífers rellevants que hi queden per causa de la pressió humana tinguin que actuar de forma molt sigil·losa i desapercebuda als ulls humans Los senderos y otras señales que se encuentran en medio de los bosques demuestran que los pocos mamíferos relevantes que quedan , por causa de la presión humana, tengan que actuar de forma muy sigilosa y desapercibida a los ojos humanos.