|
Introducció a la Fauna del Moianès


Sense cap dubte,
com succeeix a tot el planeta, els animals invertebrats, entre
ells els insectes, constitueixen la mes nombrosa de la fauna del
Moianès. Amb centraré exclusivament amb els vertebrats
majoritàriament terrestres, dons son als que fins la data he
dedicat el temps i amb els que he adquirit mes experiència.
Comprenen majoritàriament las aus i ocells. La meva
especialitat. I els he segueixen els mamífers, els rèptils i els
amfibis.
El Moianès esta
situat en el ampli marc de la Depressió Central. Tot i tenint en
conte que la majoria dels municipis que la composen pretenen que
sigui una comarca, de moment, no es reconeguda
administrativament com a tal dons es a cavall entre las del
Bages, Osona i el Vallès
Oriental.
Si ens basem amb les seves característiques
geogràfiques, físiques i naturals, posseeix una diferenciació
molt notable que li dona una identitat pròpia. Aquesta condició es fa evident quan apareix
per la seva basant nord est com a balcó
sobre la Plana de Vic y els Pirineus. El seu límit de llevant,
queda delimitat per la Serralada Prelitoral, amb la presencia
visible del Montseny, i per el sud i oest forma un altiplà respecte al Pla del
Bages fen també de balcó sobre Montserrat i de corredor biològic
amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
El meu treball es
desenvolupa a les àrees dels Torrents del Gai i Riu
Sec, als serrats de la Llebre i les Closanes, a la riera de l’Om,
la serra Soler, al Puig Rodó, la Vall de Marfà, El Pla de
Santa Maria de L’Estany, El Port de la Pollosa a Collsuspina, La
Sauva Negre a Castellcir, paratges considerats Espais d’interès
Naturals . He de manifestar la meva incredulitat i el meu
desencís per la mala conservació de molts d’aquets meravellosos
paratges.
|

Sin duda alguna, como
ocurre en todo el planeta, los invertebrados, entre ellos
los insectos, constituyen la fauna mas abundante y numerosa
de la fauna del Moianès. Me centraré exclusivamente con los
vertebrados mayoritariamente terrestres, que es lo que hasta
la fecha he dedicado el tiempo y con los que he adquirido mas
experiencia. Estos
comprenden prioritariamente las aves. Mi especialidad. Les siguen los
mamíferos, los reptiles y los anfibios.
El Moianès está
situado en el amplio marco de la Depresión Central Catalana.
Aunque la mayoría de los municipios que la comprenden pretenden
que sea una comarca, de momento, no es reconocida
administrativamente como tal pues en la actualidad está a
caballo entre las del Bages, Osona y el Vallés Oriental.
Si nos basamos con
sus características geográficas, físicas y naturales, posee una
diferenciación muy notable que le da una identidad propia. Esta
condición se hace evidente cuando aparece por su lado Noreste
como balcón sobre la Plana de Vic y los Pirineos. Por su lado de
levante queda delimitado por la Serrellada Prelitoral, con la
presencia visible del Montseny, y por el sur y oeste forma un
altiplano con respecto al Pla del Bages haciendo también de
balcón sobre Montserrat y de corredor biológico con el Parque
Natural de Sant Llorenç del Munt.
Mi trabajo se
desarrolla en las áreas de los
Torrents del Gai i Riu Sec, los serrats de la Llebre i les
Closanes, a la riera de l’Om, la serra Soler, al Puig Rodó, la
Vall de Marfà, El Pla de Santa Maria de L’Estany, El Port
de la Pollosa a Collsuspina, La Sauva Negre a Castellcir,
parajes considerados Espacios de Interés Natural . He de
manifestar mi incredulidad desencanto por la mala conservación
de muchos de estos maravillosos parajes.
|
|
El Moianès als Quatre
Vens El
Moianès a los Cuatro Vientos
|
|

Al nord-est el Moianès limita amb la Plana de Vic
|

A la basan sud - oest del Moianès limita amb el Pla
del Bages
|
|

Puig Rodò 1054 metres
|

Pastures al Puig Rodò |
|

Els
característics i monotons gronys que borejen la part nord
de la plana de Moià
|

La plana del Moianès desde els Gronys
|
|

La fajeda de la Sauva
Negra
|

Al sud oest Montserrat |
|

Al est el Montseny desde el port de La Pollosa
|

Al sud el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt |
Es tracta d’un país de relleu monòton constituït per formes pesades i
repetitives pertanyents al complex sedimentari de l’eocè. Les calcàries,
les margues i els gresos formen tascons de conglomerats horitzontals que
ocasionen un paisatge tabular, estructurat en plans segons les capes de
més duresa. L’altitud mitjana és de 700 metres sobre el nivell del mar,
però alguns cims com el Puig Rodó, el serrat de Sant Joan, la costa del
Pol o Sant Cugat de Gavadons arriben a sobrepassar els 1000 metres.
Els torrents i les rieres hi apareixen encaixonats profundament, són
abundosos i d’importància diversa. El corrent més notable és el riu
Calders, afluent del Llobregat; on van a parar pràcticament tots els
altres cursos d’aigua, com ara les rieres de Marfà o de Rubió. És al
Moianès on s’estableix la divisòria d’aigües entre el sistema que va a
parar al Llobregat i el que porta al Congost-Gurri i que finalment
condueixi al Besòs
La situació
elevada del Moianès i el fet que no hi ha cap barrera de
muntanyes fa que no afavoreixi la condensació del vapor d’aigua
y això es la causa una pluviositat i humitat relativa menor
respecte a altres zones limítrofes. Això condiciona la
climatologia i també les temperatures amb un contrast respecte
al dia i la nit bastant diferenciades. En general molt baixes al
hivern i bastant altes al estiu.
|
Se trata de un
país de relieve monótono constituido por formas pesadas y repetitivas
perteneciente al complejo sedimentario del período eoceno. Las rocas
calcáreas, y los gres forman cuñas de conglomerados horizontales que ocasionan un paisaje tabular estructurado en
planos según la capa de dureza. La altitud media es de 750 metros sobre
el nivel del mar pero algunas cimas como el Puig Rodó, el Serrat de Sant
Joan, la Costa del Pol o Sant Cugat de Gavadons llegan a sobrepasar los
1000 metros.
Los torrentes y
riachuelos aparecen encasillados profundamente, son abundantes y de
importancia diversa. El mas corriente es el río Calders , afluente del
Llobregat donde desembocan todos los otros cursos de agua , como los
riachuelos de Marfá o de Rubió. Es en el Moianés donde se
establece la línea divisoria fluvial entre el sistema que desemboca en
el Llobregat y el que lleva al Congost-Gurri que finalmente conduce al
río Besós.
La
situación elevada del Moianès y el hecho de que no haya
ninguna barrera de montañas hace que no favorezca la
condensación del vapor de agua y esta causa origina una
pluviosidad y humedad relativa menor con respecto a
otras zonas limítrofes. Eso condiciona la
climatología y también las temperaturas con un contraste respecto
al día y la noche bastante diferenciadas. En general muy
bajas en invierno y bastante altas en el verano.
|
|
La Flora
Característica del Moianès
|
Tot aquest conjunt
de circumstancies fan que el Moianès sigui una
barreja de clima Continental i Mediterrani el qual ho evidencien les característiques de la seva flora
de
tipus Euro-Siberiana
Partint de la
Comarca d’osona amb el seu espectacular declivi que constitueix
el port de la Pollosa (950 metres). tot i tenint amb compte que
les zones de cultiu irrompen el paisatge, dominen restes de boscos de roure
martinenc
(Buxo-Quercetum pubescentis)
barrejats
a algunes àrees amb pi blanc (pinus
halepensis).
Boscos de roure de fulla petita
(Violo-Quercetum
Fagineae)
i clapas de garrigas (Quercetum rotundifoliae)
.
Es notable la
poblaciò del sotabosc amb abundància de Boix (Subas buxetosum)

Per on limita al Vallés Oriental, als termes de Granera i
Castellterçol , el primer molt malmès per els incendis, es
fa molt rellevant la poblacio del pi roig (Pinus
Sylvestris).
Son
notables algunes
pinedes com les de la Fàbrega i la del sector de Marfà. Al terme
d’Oló per contra abunden els boscos poblats de Pinasses (Pinus
Nigrus).
A mida que ens desplacem cap al SSW els boscos es diferencien
per l’abundància de pi blanc, pinasses i pins pinyoners (Pinus
pinea).
Al municipi de Calders aquest boscos es fan mes densos i
espessos.
Anyalment, en las àrees desvestides, típiques a algunes zones de
la comarca, apareixen singulars prats de nebulosa
(Brachypodio-Stipetum
mediterranae)
notables a mes per alguna raresa floral, però en definitiva son
les joncedes els que predominen aquest espais desforestats. Els
fressares i bardisses son també freqüents.
Cal destacar que al límit del terme de Castellcir amb el de
Sant Martí de Centelles a la Sauva Negra i a la riera de
Fonstcalent es troben fagedes en punts aïllats.
|
Todo este
conjunto de circunstancias hacen que el Moianès sea una mezcla de clima Continental y
Mediterráneo el cual lo evidencian las
características de su flora de tipo Euro-Siberiana
Partiendo de la comarca de Osona en su espectacular
declive que constituye el puerto de la Pollosa 950 mtrs.
aunque las zonas de cultivos irrumpen en el paisaje,
dominan restos de bosques de roble martinenc (Buxo-Quercetum
pubescentis)mezclados en algunas zonas con pino blanco
(pinus halepensis).
Bosques de roble de hoja pequeña (Violo-Quercetum
Fagineae) y
franjas de Carrascas (Quercetum rotundifoliae)
Es notable la población del sotobosque con abundancia de Boj
(Subas buxetosum)

Por donde limita
al Vallés Oriental, en los términos de Granera y Castellterçol,
el primero casi destruido por los incendios, se hace relevante
la población del pino rojo (Pinus
Sylvestris).
Son notables algunos pinares como los de la Fábrega y la del
sector de Marfá. En el término de Oló abundan, en cambio, los
bosques poblados de pino negro (Pinus
Nigrus)
y a medida que nos
adentramos en ella con dirección al SSW los bosques se
diferencias por la abundancia de pino blanco, borrajo y
hasta piñonero. Llegando
al extremo el cual pertenece al municipio de Calders
estos bosques se vuelven mas densos y espesos.
Anualmente, en las áreas desnudas, típicas en la
comarca, aparecen singulares prados de nebulosa (Brachypodio-Stipetum
mediterranae), notables además por alguna rareza floral,
pero en definitiva son los junciales los que predominan
estos espacios desforestados.
Hay que destacar
que en el límite del término de Castellcir con el de Sant Martí
de Centelles a la Sauva Negra y en la riera de Fonstcalent se
encuentran hayedos en puntos aislados.
|
|
La meva visió sobre la Fauna Actual del Moianès
Mi visión sobre la Fauna Actual del Moianès
|
La composició
variada dels boscos del Moianès en quan a arbres de fulla caduca
i perenne , els petits prats que emergent de forma improvisada,
els matolls, les parcel·les i camps de conreu especialitzades
majoritàriament al cultiu de cereals, las pastures, els marges
dels torrents, rierols i petits estanys que els componen, mes la
climatologia amb certes pintes de clima continental fan que el
biòtop del Moianès encara sigui útil per albergar una variada
fauna però cada cop mes pobra, deguda a la pressió del home que
exerceix en el medi ambient: Urbanitzacions, pistes
forestals massa transitades per vehicles a motor, carreteres,
expansió perimetral, la caça, baix el meu punt de vista massa
intensiva. - Crec que es necessari un temps prudencial de
recuperació de les especies cinegètiques.- la massificació dels
buscadors de bolets, la pol·lució acústica, els gats domèstics
assilvestrats, gossos abandonats.... etc fan que aquesta, sobre
tot els pocs mamífers i aus rellevants que hi han , tinguin que
viure en un medi hostil que no es el seu i per lo tant actuar de
forma molt sigil·losa, desapercebuda als ulls humans o
desaparèixer.

Els innumerables torrents i rierols que
travessen el Moianès poden acollir i donar vida
a una fauna molt característica que de no medià
està molt amenaçada de desaparèixer
Los innumerables torrentes y riachuelos que
atraviesan el Moianès pueden albergar y dar vida
a una fauna muy característica que de no
remediarse está muy amenazada de desaparecer
|
Tos
aquest inconvenients, mes la limitació dels corredors
biològics que enllacen el
Moianès amb altres grans reserves d’espais naturals protegides,
han fet que desapareix-hi’n els elements
vertebrals
de la mateixa, i en conseqüència els animals
dominants superiors
de la estructura faunística de la zona. Això també ha fet
proliferar altres especies fins a transformar-les en
verdaderes plagues, sen avui per avui una cadena totalment
desequilibrada que de no posar remei l’administració i la
conscienciació de la opinió pública en pocs anys serà dramàtica
per el futur de la fauna de la comarca . A això haig de posar
especial èmfasi també amb el us i abús de plaguicides químics i
productes no biodegradables que alteren la microfauna del subsòl
i del medi en detriment també de la flora, que per últim qui
pagarà las conseqüències serà la qualitat de vida de la zona i
els seus habitants.
Sense perdre de
vista, en absolut, el creixement demogràfic, però regulat,
i el desenvolupament econòmic de la comarca amb tot lo que això
comporta considero que quins siguin el responsables del medi
ambient i de la gestió de govern, tant dels Municipis de la
zona, com de les conselleries corresponents, deuen posar a proba
la seva valia , la seva política i eficàcia, sense oblidar, per
suposat, que la conscienciació del seus habitants, l’educació a
les escoles, la promoció al carrer i las accions i
moviments de las associacions naturalistes i ecològiques, son
vitals.
N’obsta’n diverses
àrees del territori, d’elevat valor ecològic i paisatgístic amb
espècies tant vegetals com animals que requereixen un tractament
especial, han estat incloses al Pla d’espais d’interès Natural (PEIN).
El pla forma part de la llei d’espais Naturals (12/1985) de la
Generalitat de Catalunya i és un instrument de planificació
territorial amb categoria de pla territorial sectorial.
Al Moianès, aquests espais són: L’espai Marfà,
Moianès i la Sauva Negra. Ara convé la continuïtat i eficàcia de
la gestió. Com he dit al principi, manifestar
el meu desencís
per la mala conservació de molts d’aquets meravellosos paratges.
Seran papers mullats ?
|
La composición
variada de los bosques del Moianès en cuanto a árboles de hoja
caduca y perenne, los pequeños prados que emergen de forma
improvisada, los matorrales, las parcelas de labranza
especializadas mayoritariamente en el cultivo de cereales, los
pastos, los márgenes de torrentes, riachuelos y pequeños
estanques que los componen mas la climatología con ciertas
pintas de continental hacen que la fauna del Moianès aún sirva
para albergar una variada fauna pero cada vez mas pobre debido a la
presión que ejerce el hombre sobre el
medio ambiente: Urbanizaciones, pistas forestales demasiado
transitadas por vehículos a motor, carreteras, expansión
perimetral, la caza a mi juicio excesivamente intensiva.- Creo
que es necesario un tiempo prudencial para la recuperación de
las especies cinegéticas.- la masificación de los buscadores de
setas, la polución acústica, los gatos domésticos asilvestrados,
perros abandonados rtc... etc. hacen que esta, sobretodo
los pocos mamíferos y aves relevantes que hay , se tenga
que desenvolver en un medio hostil que no es el suyo y por lo
tanto actuar de forma muy sigilosa para pasar inadvertida a los
ojos humanos ó desaparecer.
Todos estos
inconvenientes mas la limitación de los corredores
biológicos
que enlazan el Moianès con otras grandes reservas de espacios
naturales ha hecho desaparecer los elementos vertebrales
de la misma, y en consecuencia los dominantes superiores
de la estructura faunística de la zona. Esto ha hecho proliferar
otras especies hasta transformarlas en verdaderas plagas siendo
hoy por hoy una cadena totalmente desequilibrada que de no poner
la administración, remedio, en pocos años será dramática para el
futuro de la fauna de la comarca. En esto debo poner énfasis
también en al uso y abuso de plaguicidas químicos y productos no
biodegradables que alteran la microfauna del suelo y medio
en detrimento tambien de la flora, que por último paga las
consecuencias la calidad de vida de la zona y sus habitantes.
Sin estar de
espaldas, en absoluto, en el desarrollo demográfico y económico
de la comarca con todo lo que eso comporta considero que quienes
sean responsables del Medio Ambiente , tanto de los
Ayuntamientos de la zona , como de la Consellería
correspondiente, deben poner a prueba su valía , sus políticas y
su eficacia, sin olvidar por supuesto que la concienciación por
parte de los habitantes, la educación en las escuelas, la
promoción en la calle y las acciones y movimientos de las
asociaciones naturalistas, son vitales.
No obstante
diversas áreas del territorio, de elevado valor ecológico y
paisajístico en especies tanto vegetales como animales que
requieren un tratamiento especial, han estado incluidas en el
Pla de Espais Naturals (12/1985) de la Generalitat de Catalunya
y es un instrumento de planificación territorial con categoría
de Pla Territorial Sectorial.
En el Moianès,
estos espacios son: El espacio Marfà, Moianés y la Sauva Negra.
Ahora conviene la continuidad y eficacia de la gestión. Como he
dicho al principio, manifestar mi desencanto por la mala
conservación de muchos de estos maravillosos parajes. Será papel
mojado ?

Els corriols i altres senyals que es troben per
el mig del bosc demostren que els pocs
mamífers rellevants que hi queden per causa de
la pressió humana tinguin que actuar de forma
molt sigil·losa i desapercebuda als ulls humans
Los senderos y otras señales que se encuentran
en medio de los bosques demuestran que los pocos
mamíferos relevantes que quedan , por causa de
la presión humana, tengan que actuar de forma
muy sigilosa y desapercibida a los ojos humanos.
|
|
Estructura Ecològica de la Actual Fauna del Moianès

Tal com he
manifestat a les meves conclusions anteriors, en la estructura
ecològica de la fauna del Moianès han desaparegut els individus
dominants naturals en detriment de l’acció humana a conseqüència
d’eliminar literalment la cadena vertebral de la mateixa. Mentre
que per un altre part han proliferat especies que s’han
transformat amb verdaderes plagues amb el conseqüent perjudici
ecològic, econòmic i d’equilibri.
La BASE DE LA PIRÀMIDE (1)
PRODUCTORS
està
formada, per una part, per els elements que
son tots els
microorganismes (bactèries, fongs, invertebrats... etc) que descomponen i
disgreguen en elements inorgánics els
restes orgànics ja morts (animals i plantes) i els transformen, ajudat per l’energia
que prové del sol, en elements nutritius per el desenvolupament i creixement de
les plantes i vegetals superiors (arbres, herbes, .... etc) que son las
que composen l’altra part de la base de la piràmide. D’aquesta base depenen
tots els demés nínxols de la estructura.
El PRIMER PIS
la ocupen
(2)
FITÓFAGS, GRANÍVORS,
OMNÍVORS INFERIORS, RECICLADORS (3)
FITÓFAGS,
GRANÍVORS, OMNÍVORS SUPERIRES
: La majoria de tots els essers que componen aquest s’alimenten
dels vegetals i plantes de la base de
PRODUCTORS.
El SEGON PIS
(4)
PREDADORS INFERIORS
: En aquest ninxols son ubicats els animals de qui la seva dieta
basica son els invertebrats que composen el número 2.
El TERCER PIS
(5)
PREDADORS SUPERIORS
: Compren els predadors que la seva dieta la compon tots els ubicats en
el segon pis. Els grans fitòfags i omnívors com els cabirols i els senglars, Actualment els animals de major volum del Moianès, no tenen predadors naturals
per el que el seu super predador es el mateix home. La caça intensiva per part
d’aquest fins el extermini dels primers junt amb altres cèrvids , va exterminar
també als grans depredadors sense oblidar que aquets últims també en gran part
foren eliminats per el home. Això beneficià l’expansió dels senglars els
quals, degut a la reducció dels
corredors biològics,avui
constitueixen un possible excés de individus a la zona. Per un altre banda els
cabirols han tingut que ser introduïts, però jo penso que mes per la seva
conservació natural, per el gran negoci cinegètic.
Vull assenyalar també que amb el
extermini dels
ELEMENTS VERTEBRALS DE LA CADENA
TRÒFICA de la comarca (el
conill, la llebre i la perdiu) alguns mustèlids, les guineus i altres predadors
han adoptat altres hàbits d’alimentació amb altre tipus de preses , amb omnívors
o necròfags. Sense comptar els que han desaparegut, estan en situació crítica o
han emigrat a altres contrades. Un exemple es el Gran Duc i el Gat Mesquer.
Els actual predadors han de competir també amb els gats domèstics assilvestrats i els gossos
abandonats . Baix el meu punt de vista, pràcticament la majoria de les especies
que ocupen aquest pis estan amenaçats a desapareixe del medi de la comarca per
la pressió que exerceix el home i la seva expansió sobre ells.
El QUART PIS (6)
NECRÒFAGS I RECICLADORS : En aquest nínxol hem de
situar els animals i organismes que s’alimenten de les despulles del demés
animals i vegetals morts. Son els que, en majoria, transformen la matèria
orgànica amb inorgànica per tornar i contribuir al cicle de la vida. Es a dir
per aportar els elements nutritius que junt amb la energia que emet el sol
puguin creixa noves plantes i vegetals, i així es torna a repetir el cicle
dels nínxols de la estructura ecològica de la fauna del Moianès
Ara be ! Tota aquesta
estructura es desequilibra totalment poc a poc per l’acció del home per la seva
desmesurada expansió i explotació del medi. Es per això que correspon al CIM DE LA PIRÀMIDE (7)
SUPERPREDACCIÓ I ALTERACIÓ DEL MEDI
Amb aquestes perspectives no puc ser optimista amb el futur de la fauna del
Moianès..
|
Tal como he
manifestado, en mis conclusiones anteriores, en la estructura
ecológica actual de la fauna del Moianès han desaparecido los
superpredadores naturales dominantes en detrimento de la acción humana a
consecuencia de eliminar literalmente la cadena vertebral de la
misma. Y por otra parte han proliferado especies que se han
transformado en verdaderas plagas con el consiguiente perjuicio
ecológico, económico y de equilibrio.
La BASE DE LA
PIRÁMIDE (1)
PRODUCTORES
está formada, por una parte, por los elementos
que son los microorganismos
(bacterias, hongos, invertebrados) que descomponen y disgregan
en elementos inorgánicos los restos
orgánicos ya muertos (animales y plantas) y los transforman,
ayudados por la energía solar, en
elementos nutritivos para el desarrollo y crecimiento de las plantas y
vegetales superiores (árboles, hierbas.. etc). los cuales son
las que componen la otra parte de la base de la pirámide. De esta
base dependen todos los demás nichos de la estructura.
El PRIMER PISO
(2)
FITÓFAGOS,
GRANÍVOROS, OMNÍVOROS INFERIORES, DISGREGADORES
(3)
FITÓFAGOS,
GRANÍVOROS, OMNÍVOROS SUPERIORES : La mayoría
de todos los seres que componen este piso se alimentan de los
vegetales y plantas de la base de
PRODUCTORES
El SEGUNDO PISO
(4) PREDADORES
INFERIORES:
En este nicho
están ubicados los animales cuya dieta básica son los
invertebrados que componen el número 2.
El TERCER PISO
(5) PREDADORES
SUPERIORES:
Comprende
los predadores cuya dieta la componen todos los ubicados en el segundo piso. Los grandes fitófagos y omnívoros
como los corzos y jabalíes, actualmente los animales de mayor
tamaño del Moianès, no tienen predadores naturales por lo que su
superdepredador es el mismo hombre. La caza intensiva del hombre
hasta el exterminio de los primeros, junto con otros cérvidos,
exterminó también a los grandes depredadores sin olvidar que
estos últimos también en gran parte fueron eliminados por el
hombre. Esto benefició la expansión de los jabalíes los
cuales, debido también a la reducción de los
corredores
biológicos, constituyen un posible exceso de
individuos en la zona.
Por otra parte los corzos han tenido que ser reintroducidos,
pero mas que para su conservación natural, para el gran negocio
cinegético.
Debo reseñar
también que con el exterminio de los ELEMENTOS
VERTEBRALES DE LA CADENA TRÓFICA
de la comarca (el conejo, la liebre y la perdiz) algunos
mustélidos, los zorros y otros predadores han adoptado otros
hábitos alimenticios con otro tipo de presa, en omnívoros
o necrófagos. Sin contar los que han desaparecido, los que se
encuentran en una situación crítica o han emigrado a otras
zonas. Un ejemplo es el Búho Real y el Gato Montés.
Los actuales predadores
deben también competir con los gatos domésticos asilvestrados y
los perros abandonados. Prácticamente la totalidad de las
especies que ocupan este piso están amenazados de desaparecer
del medio de la comarca por la presión que ejerce el hombre y su
expansión sobre ellos.
El QUARTO PISO
(6)
PNECRÓFAGOS Y RECICLADORES:
En este nicho
hemos de situar los animales y organismos que se alimentan de
los despojos y cadáveres de los demás seres vivos ( aninales y
vegetales). Son los que, en su mayoría, transforman la materia
orgánica en inorgánica para volver a iniciar i contribuir el
ciclo de la vida. Es decir para aportar elementos nutritivos que
junto con la energía que emite el sol pueden hacer crecer nuevas
plantas y vegetales, y así se vuelve a repetir el ciclo de los
nichos de la estructura ecológica de la fauna del Moianès.
Ahora bien! Toda
esta estructura se desequilibra totalmente poco a poco por
la acción del hombre por su desmesurada expansión y la
explotación del medio. Es por eso que corresponde en la CIMA DE LA
PIRÁMIDE
(7)
SUPERPREDACIÓN Y ALTERACIÓN DEL MEDIO
Con estas
perspectivas no puedo ser
optimista con el futuro de la fauna del Moianès.
|
Elements Vertebrals de la Cadena
/Elementos Vertebrales de la Cadena
|

Llebre /
Liebre
(Lepus europeus) |

Conill de Bosc
/ Conejo
(Orytolagus cunículus)
|

Perdiu Roja
/ Perdiz Roja
(Alectoris rufa)
|
Com a colofó final d’aquesta breu exposició vull insistí a
la quasi desaparició, com succeeix a mols llocs del país, de
els
ELEMENTS VERTEBRALS DE LA CADENA TRÒFICA
al Moianès. el CONILL, la LLEBRE y la PERDIU.
El conill ha
set la pesa clau. Era el principal ingredient de la dieta de
tots els depredadors carnívors que habitaven als boscos del
Moianès, (Aus rapinyaires diürnes i nocturnes, mustèlids,
rèptils, grans carnívors avui ja extingits a les nostres
conrades i el propi home com a caçador). Tots es disputaven
la apreciada presa però sempre regits per les regles del joc
que impera en la cadena del ecosistema. Cadascú em el nínxol
que li corresponia.
¿Per què el
conill era un element vertebral de la cadena tròfica?.
Per causa de
la mixomatosi, junt amb la caça intensa del home, l’aparició
de gats domèstics assilvestrats o gossos abandonats, el
conill ha desaparegut pràcticament de la comarca. Els seus
predadors inclòs l’home han optat per caçar altres especies.
Las llebres, las perdius i altres molts animals han pagat
les conseqüències passant a reemplaçar la dieta o la pràctica
cinegètica que ocupava el conill.
Aquets altres
animals no tenen la capacitat de proliferar com el conill i
a aquestes alçades no queda ni uns ni els altres. Per
aquesta causa molts depredadors van passar a competir amb el
home la poca caça que quedava i això a fet que aquet els
considerés "bestioles" en contra dels "seus interessos".
Han
set, dons també, las víctimes del proses. Avui
ja no queda casi cap d’ells i formen part del passat i
de la historia de la fauna del Moianès.
Per un altre
banda, al no existir conills, molts vegetals i plantes del
sotabosc que constituïen la seva dieta, han crescut
desmesuradament trancant el equilibri ecològic del medi
ambient de la zona que amb el temps ha esdevingut un cúmul
de matolls sense limitacions constituint una brutícia per el
entorn i un risc, entre d’altres, mol gran d’incendis.
Aquet mateix
rol també el realitzaven, fa molts anys, els grans ungulats que
vivien a la zona - Cérvols, Daines i Cabirols, aquest últims
actualment introduïts de nou , especialment amb finalitats
cinegètiques -. Això permetia, a més del home, caça
per els grans carnívors que també existien a la zona, com el
llop, el ós o el linx. Així ho demostren les restes
arqueològiques trobades a las Coves del Toll
Fa uns dies un
caçador de la zona amb comentava que cada cop que caça un
conill sen remordiment per que es pregunta si potser ha
eliminat el últim conill del Moianès.
Penso que
en un futur no gaire llunya, això serà veritat, i els
afeccionats a la caça deuran especialitzar-se a anar a caçar
en vedats on solament hauran animals criats en granges. No
en quedarà cap de silvestre.
La pràctica de
deixar anar conills criats en granges prèvia la temporada de
caça. Es la solució a pal·liar el instin egoista i caçador
del home i el entorn econòmic que es desenvolupa amb la
pràctica de la caça, però no ho es per mitigar el
desequilibri ecològic de la zona, el qual penso es un
fet prioritari.
Sigui com
sigui, amb aquestes pràctiques ni els homes ni els gossos
seran bons caçadors, ni animals recents tan emblemàtics com o van
ser-ho al Moianès ja no hi son o amb prou feines , amb
refereixo al linx, el gat mesquer, el gran duc, el àguila
calçada, el àguila perdiguera, el àguila daurada. La natura
a la curta o a la llarga passa factura i tots tard o d’hora
paguem les conseqüències.
I tot això passa,
entre altres coses, per una cosa tan simple o "normal"
d’haver eliminat al humil i
insignificant conill.
No soc amant
de la caça, però tampoc faré d’això la meva guerra
particular, n’obsta’n considero, si com s’interessa
demostrar, que els caçadors son amants de la natura i
els animals, s’han de dosificar i saber valorar on son els
límits, sobre tot, quan es tracta de un extermini. Una o
varies temporades amb reintroducció de conills i perdius,
però sense poder-los caçar, probablement tindria efectes
positius per aquesta practica ancestral i el equilibri
ecològic perdut.
|
Como colofón
final a esta breve exposición debo hacer hincapié a la casi
desaparición total, como ha ocurrido en casi todos los
lugares del país, de los ELEMENTOS
VERTEBRALES DE LA CADENA TRÓFICA
en el Moianès. EL CONEJO, LA LIEBRE y LA PERDIZ.
El conejo era
la pieza clave. Era el principal ingrediente de la dieta de
todos los depredadores carnívoros que habitaban en los
bosques del Moianès. (rapaces nocturnas, y diurnas,
mustélidos, reptiles, grandes carnívoros hoy ya desaparecidos y
el propio hombre como cazador). Todos se disputaban la
preciada presa pero siempre regidos por la reglas del juego
que impera en la cadena del ecosistema. Cada uno en el nicho
que le corresponde.
¿Por qué el
conejo era un elemento vertebral de la cadena trófica?
Por causa de
la mixomatosis, junto con la caza intensa del hombre, la
aparición de gatos domésticos asilvestrados o perros
abandonados, el conejo ha desaparecido prácticamente de la
comarca. Sus predadores, incluido el hombre, han optado por
cazar otras especies. Las liebres, las perdices y otros
animales han pagado las consecuencias de reemplazar la dieta
o la práctica cinegética que ocupaba el conejo.
Estas otras
especies no tienen la capacidad de proliferar como el conejo
y a estas alturas no quedan ni unos ni los otros. Por esta
causa muchos depredadores pasaron a competir con el hombre
la poca caza que quedaba y esto hizo que este último les
considerase "alimañas" en contra de "sus intereses".
Han
sido, pues también, las víctimas del proceso. Hoy no queda
casi ninguno de ellos y forman parte del pasado y de la
historia de la fauna del Moianès.
Por otra
parte, al no existir conejos, muchos vegetales y plantas del
sotobosque que constituyen su dieta, han crecido
desmesuradamente rompiendo el equilibrio ecológico del medio
ambiente de la zona que con el tiempo se ha transformado en
un cúmulo de maraña y matorrales sin límites constituyendo
suciedad para el entorno y un riesgo, entre otros, muy
significativo de incendios.
Este mismo rol
tambien lo realizaron, hace muchos años los grandes ungulados que
vivían en la zona - Ciervos, Gamos y Corzos, estos últimos
actualmente reintroducidos de nuevo, especialmente con
fines cinegéticos- . Eso permitía, además del hombre, caza
para los grandes carnívoros como el lobo, el oso y el lince.
Así lo demuestran los restos arqueológicos encontrados en
las Coves del Toll
Hace unos días
un cazador de la zona me comentaba que cada vez que caza un
conejo siente remordimiento porque se plantea que
probablemente ha eliminado el último conejo del Moianès.
Pienso que en
un futuro no muy lejano, esto será una realidad, y los
aficionados a la caza deberán especializarse a ir a cazar en
cotos especiales en donde estarán poblados de animales
criados en una granja. No quedará ninguno de silvestre.
Últimamente se
está poniendo en práctica de soltar conejos criados en
granjas previamente al comienzo de la temporada de caza. Es
la solución para paliar el instinto egoísta y cazador
altruista del hombre y el entorno económico que se
desenvuelve alrededor de la práctica de la caza, pero no lo
es para reestablecer el equilibrio ecológico de la zona, el
cual considero que es un hecho prioritario.
Sea como sea,
con estas prácticas ni los conejos son conejos, ni el hombre
y sus perros mejor cazadores, y además de todo lo expuesto
animales recientes tan emblemáticos como lo fueron en el Moianès ya no
lo están , me refiero al lince, al gato montés, al búho
real, el águila calzada, la perdiguera o el águila real por
citar algún ejemplo. La naturaleza a la corta o a la larga
pasa factura y tarde o temprano todos pagamos las
consecuencias.
Y todo esto
pasa, entre otras cosas, por una cosa tan simple o "normal"
de haber eliminado al humilde e insignificante conejo.
No soy amante
de la caza pero tampoco voy a hacer de eso mi guerra
particular, no obstante considero, si como se intenta demostrar, que
los cazadores son amantes de la naturaleza y de los
animales, se debe dosificar y saber valorar donde están los límites,
sobre todo,
cuando se trata de un exterminio. Una o varias temporadas
con reintroducción de conejos y perdices, pero sin
poderlos cazar, probablemente tendría efectos muy positivos
para esta práctica ancestral y el reequilibrio ecológico perdido.
|
|